Ja tenim també els crèdits del CCFCPS

ALLETA celebra poder informar-vos que finalment el nostre Curs d'Actualizació en Lactància Materna 2011 ha obtingut 3,9 crèdits reconeguts pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries.

A més, hem d'afegir el Reconeixement d'Interès Sanitari (RIS) atorgat per l'Institut d'Estudis Sanitaris de la Generalitat de Catalunya abans de l'inici del curs, la validació com Activitat rellevant per al desenvolupament professional dels pediatres atorgada per l'Associació Espanyola de Pediatria i el recononeixement com Activitat d'Interès per part de la IHAN.

Us convidem a assistir a les properes sessions del curs i a llegir el resum de les anteriors al nostre bloc.

Salutacions,

l'Equip d'ALLETA

Nova sessió del Curs d'Actualització en Lactància Materna

El proper dissabte 16 d'abril ens tornarem a trobar a la Sala d'Actes de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova per acollir la segona sessió del Curs d'Actualització en Lactància Materna 2011 que ja vam començar fa 15 dies i del qual en podeu veure un resum aquí.

En aquesta ocasió, serà el pediatre de Barcelona Luís Ruiz qui ens parli sobre l'Anquiloglòsia o tel lingual, un fet que pot interferir en una bona instauració de la lactància materna però de fàcil sol·lució. Detectar-los i tractar-los quan és necessari és un dels objectius d'aquesta xerrada que esperem sigui del vostre interès.

Us esperem dissabte,

l'Equip d'Alleta.

Mastitis infeccioses: 1a sessió del Curs

El passat dissabte 2 d'abril vam tenir l'oportunitat de gaudir de la xerrada de Juan Miguel Rodríguez a la Sala d'Actes de l'Hospital Arnau de Vilanova. Començava així la primera sessió del Curs d'Actualització en Lactància Materna 2011 organitzat per Alleta.

La ponència interessantíssima, els assistents entusiasmats, i Alleta encantada de poder oferir als professionals sanitaris de la nostra ciutat la possibilitat de formar-se en temes de tanta actualitat i tan necessaris per a un millor abordatge de l'alletament matern.

Juan Miguel Rodríguez és professor i doctor a la Universidad Complutense de Madrid, desenvolupa diversos projectes d'investigació centrats en l'anàlisi de la microbiota de la llet materna i la seva relació amb les mastitis, l'origen i el seu tractament mitjançant lactobacils i aliments pro i prebiòtics. Ha participat en centenars de congressos i ha rebut diverses mencions pel seu treball en aquest camp. Dissabte ens va presentar el seu grup de treball, que pertany al Departamento de Nutrición, Bromatología y Tecnología de los Alimentos i que porta ja més de deu anys investigant l'origen, les causes i el tractament de les mastitis infeccioses, arribant a conclusions innovadores que obren una nova via en l'atenció a les mares lactants.

Deu anys d'investigacions i més de 15.000 mostres de llet analitzades demostren que la llet humana no és estèril, i que en ella podem trobar més de 50 gèneres de microorganismes que suposen més de 200 espècies diferents, arribant a descobrir-ne fins i tot de noves, com és l'Streptococcus lactarius. Tots aquests bacteris presents a la llet materna tenen el seu origen a l'intestí matern, del que es produeix una translocació en l'últim terç de l'embaràs mitjançant l'acció de les cèl·lules dendrítiques que colonitzen la glàndula mamària a través de la ruta enteromamària. Les seves funcions seran la inducció de la síntesi de mucines, el consum d'oxigen, la maduració del sistema immunitari, la producció de substàncies bioactives i l'exclusió competitiva de patògens.

La mastitis infecciosa suposa doncs una disbiosis bacteriana que fa que l'heterogènia i moderada població bacteriana d'un pit sa es converteixi en una població homogènia i elevada en un pit afectat de mastitis. Una població bacteriana que elimina bacteris beneficiosos i ràpidament satura l'epiteli mamari fent que el pas de la llet es produeixi cada vegada per un conducte més estret, el que origina inflamació i dolor i, de vegades, obstruccions. Aquests bacteris, capaços de generar biofilms i fins i tot clivelles per si mateixos, es reprodueixen fàcilment degut a la seva capacitat de mimetisme, que fa que la glàndula mamària no pugui controlar la seva presència, passant d'una concentració bacteriana total de no més de 2000 UFC/ml de llet en un pit sa a colònies molt més nombroses i homogènies.

Les causes poden ser diverses; des d'una possible predisposició genètica que s'haurà d'investigar , fins a una resistència antibiòtica deguda a que es tracta de bacteris capaços de generar biofilms que impedeixen que els antibiòtics puguin acabar amb els bacteris, passant per l'abús d'antibioteràpia peripart, que beneficia l'homogeneïtat de la microbiota del pit.

És per això que la unificació de criteris en el tractament i el coneixement de les causes de la mastitis ha d'ésser òptim, per a una correcta atenció a les mares, que de vegades se senten desateses, incompreses, etc. Donar el pit no ha de fer mal. Hem d'acabar d'una vegada amb aquesta idea tan generalitzada. Si hi ha dolor, és que alguna cosa va malament, i, pot ser, una infecció al pit n'és la causa.

Des de la Universidad Complutense de Madrid, l'equip de Juan Miguel Rodríguez insisteix en la necessitat de realitzar cultius de llet a tots els centres hospitalaris i proposa el tractament amb nous antibiòtics (els d'ampli espectre com l'amoxicil·lina o la cloxacil·lina s'han mostrat ineficaços) a dosis adequades; la ingesta de probiòtics i l'ús de bactericines.

Des d'Alleta, gràcies de nou per haver acceptat la nostra invitació.