IMPORTANT !

A partir del 22 de setembre ens reunim els dilluns de 17:30 a 19:00 al Centre Cívic de Pardinyes.

Igualment, els nostres telèfons continuen estant disponibles per a qualsevol consulta o dubte que tinguis, i si es necessari, podem quedar amb vosaltres i veure'ns.

19 de novembre 2016

17 de Novembre.
DIA MUNDIAL DEL NEN PREMATUR
 
 
Alleta es suma a la Commemoració del Dia Mundial del Prematur, que es celebra anualment el 17 de Novembre per fer palesa la importància de l’alletament matern, també i molt especialment, per als nadons que neixen prematurament.
Per tal de conèixer més sobre aquest tema, hem entrevistat la Dra. Mireia Ortiz, pediatra neonatòloga i mare, coordinadora del projecte Iniciativa per a la Humanització de l’Assistència al Naixement i la Lactància Materna (iHAN) i presidenta del Comitè de Lactància de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, a qui agraïm que ens hagi atès i felicitem per la seva tasca a l’hospital.

-Alleta: Bon dia, Mireia, moltes gràcies per atendre'ns. Abans de començar l'enquesta, ens agradaria presentar breument el teu currículum:
Mireia Ortiz: Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Lleida, juliol 1998.
Especialitzada en Pediatria i àrees específiques per l’Hospital Universitari de la Vall d´Hebron de Barcelona. Del 17 de juliol del 2000 al 16 de juliol del 2004.
Subespecialitzada en neonatologia, per la Unitat de Cures Intensives del servei de Neonatologia de l’Hospital Universitari Materno-Infantil Vall d’Hebron de Barcelona durant el període comprès entre 1-07-2004 a 30-06-2006.
Mare des de l’any 2011.
Assessora en lactància materna: Curs de formació en lactància materna FEDALMA, promoció 2013-2014.
Presidenta del Comitè de Lactància materna de l’Hospital Arnau de Vilanova i Coordinadora del projecte iHAN-Hospital desde l’any 2015.

Dit això, ens posem en matèria, explica'ns:

-Alleta: Quants casos de prematurs naixen anualment a lHUAV? I quants d’aquests són alletats amb llet materna?
-Mireia Ortiz: Neixen uns 210 nadons prematurs a l’any, que correspon a un 7% de tots els parts.
El 100% dels nadons menors de 32 setmanes o amb un pes inferior als 1500 grams, reben llet materna, ja sigui de la seva mare o de banc. Dels majors de 32 setmanes, un 85% aproximadament reben llet materna.

-A: Com és la lactància en casos de prematuritat i/o múltiples?
-M.O: La nutrició ideal del prematur és la que aconsegueix un creixement a nivells intrauterins sense sotmetre a estrès a les seves immadures funcions metabòliques i excretores.
Pels nens ingressats a la unitat neonatal, ja siguin nens prematurs, nens amb retard de creixement intrauterí o nounats malalts, la lactància materna és l'alimentació d'elecció.
La llet materna ha estat redescoberta com un dels factors claus per millorar els resultats dels nens prematurs i és reconeguda com un estàndard de qualitat en les Unitats de Neonatologia. El Comitè de Nutrició de l'Acadèmia Americana de Pediatria, l’Organització Mundial de la Salut i el Comitè ESPGHAN la recomanen igual per alimentar als nens prematurs.
Malgrat això les mares dels nounats malalts i prematurs inicien la lactància amb menys freqüència que les d’un nadó a terme i la seva durada és menor. Aquests nens són els que més es beneficiarien de la llet materna, i són, en general, els que la reben menys.
Quan una parella decideix tenir un fill s'imagina un bebè a terme, sa, actiu, que s'incorporarà a la família immediatament. Aquestes expectatives es trunquen bruscament si el bebè neix abans d'hora. El nen prematur serà separat a l'instant dels seus pares i se’l posarà en una incubadora. Com més immadur sigui, més cables i tubs l’envoltaran, i més cridaner serà el seu aspecte. Davant d’aquesta situació, és molt probable que els pares experimentin sentiments de “dol”, culpa, rebuig i/o preocupació. Això, juntament amb les “normes” per a les visites en les unitats neonatals, dificulta el vincle afectiu pares-nen, arribant fins i tot a tenir dificultats per reconèixer aquest nen malalt com a fill propi. Apareixen en els pares els sentiments de culpa, ja que es troben molt lluny del que esperaven sentir pels seus fills.
Les falses creences generalitzades en la població (“per al prematur alimenta més la llet artificial”, “no produeixo llet suficient”, “la llet no em puja”) , i el fet que alguns professionals sanitaris contraindiquin la lactància materna i fins i tot la retirin per motius injustificats, per ignorància o per perjudicis infundats, resulten veritables barreres per a l’alletament.
Les Unitats de Neonatologia es van tancar en la dècada dels anys 70. Els nounats prematurs romanien tancats en la incubadora, no es podien tocar i es va excloure als pares per por de les infeccions.
En els últims anys l'atenció al nen prematur està canviant, la pràctica de la humanització i de la Neonatologia centrada en la família s'ha anat convertint en una eina més de l’assistència diària.
La preocupació per aconseguir millorar els resultats dels nadons prematurs s’ha sumat a altres factors que han agafat valor en els darrers anys i junts són la base d’un nou paradigma assistencial, més adequat a les necessitats del nadó i de les seves famílies, d’aquí es d’on neix les cures centrades en el desenvolupament i la família (CCDF).
Els aspectes claus de les CCDF són reduir l’estrès, facilitar l’organització del sistema nerviós central, fomentar la participació dels pares en la cura dels seus fills i facilitar l’establiment de vincles estables. L’objectiu final és millorar el pronòstic, especialment en referència al neuro-desenvolupament. Les CCDF complementen i humanitzen les cures tradicionals i en milloren els resultats. Exemples d'aquests canvis són: la lactància materna en prematurs, el mètode cangur i les unitats obertes als pares sense restricció d'horaris. Amb tot això es procuren les condicions favorables perquè la lactància materna sigui el més duradora i satisfactòria possible.
La lactància materna en les unitats neonatals, també s'utilitza com a mètode d'analgèsia no farmacològica. Els components que poden contribuir a aquest efecte analgèsic inclouen la presència d'una persona reconfortant (la mare), la sensació física de contacte pell a pell, la distracció de l'atenció i la dolçor de la llet materna. Prendre el pit durant un procediment dolorós disminueix el plor i l'expressió facial dolorosa, comparat amb placebo, té un efecte similar a la sacarosa i el percentatge de nens que ploren durant el procediment es redueix en un 40%, el temps de plor es redueix en un 50% i existeix un menor increment de la freqüència cardíaca. També s'ha demostrat que l'administració de llet materna prèviament al procediment redueix els signes de dolor.
 
-A: Les donacions de llet poden abastir la demanda?
-M.O: El Banc de llet materna té com a objectiu garantir l’alimentació amb llet materna a tots els nadons prematurs o nounats de Catalunya que no puguin ser alletats per la seva pròpia mare.
Durant l’any 2015, hi va haver a Catalunya 605 mares donants, amb el que es va poder distribuir 1005 litres de llet, a 476 nadons prematurs. Aquesta xifra ha anat augmentant des de l’inici del banc de llet al 2010, que va ser l’any en que el el Banc de Sang i Teixits va obtenir l’autorització per iniciar l’activitat del Banc de Llet Materna (BLM). En el nostre hospital no hem tingut problemes d’abastiment pels nostres nadons prematurs.
Des de juny de 2011 fins al març de 2016 a la regió de Lleida:
-123 mares s’han fet donants de llet materna
- s’han recollit 284 litres de llet materna procedent de mares donants
- 71 nadons de l’Hospital U. Arnau de Vilanova han rebut llet del BLM.

-A: Quins beneficis té pel prematur la Lactància Materna? Existeix diferència en el creixement i desenvolupament d’un prematur alletat amb llet materna i el d'un altre alimentat amb llet de fórmula?
-M.O: Els succedanis de llet materna, tot i els seus dissenys sofisticats i l’elevat preu, estan molt lluny de poder oferir els avantatges de la llet de mare. S'associen a un augment de les complicacions, a curt i a llarg termini, impedeixen la transmissió de factors inmunoprotectors i de creixement que poden prevenir greus complicacions relacionades específicament amb la prematuritat (enterocolitis necrosant, infecció nosocomial i retinopatia). També s’ha vist que que el patró de succió / deglució / respiració i del flux de la llet quan poden prendre llet directament del pit, és millor que en el biberó, el nivell d'oxigenació i el control de la temperatura són millors i més estables, al pit de la mare i fan menys pauses respiratòries que inestabilitzen al nadó.
 
-A: Quin porcentatge de mares surt a l’alta fent lactància materna exclusiva?
-M.O.:Un 70%.

-
A: Quines millores s'estan realitzant a lHUAV respecte a la lactància materna per a l'acreditació IHAN? Quina importància té en el territori? Com es beneficiaran les mares d’aquesta nova manera de treballar?
-M.O.: La promoció de la Lactància Materna és una de les maneres més eficaces de millorar la salut dels nostres fills, pels seus avantatges nutricionals, emocionals i immunològics. A més dels efectes beneficiosos que té per a les mares, les famílies, la comunitat, el sistema de salut i social, el medi ambient, i la societat en general.
Essent conscients de la importància i responsabilitat de les unitats materno infantils en l'èxit o fracàs de la lactància materna, des de la unitat Materno infantil del Hospital Arnau de Vilanova, va sorgir la necessitat d’unir-nos a la iniciativa per a la Humanització de l’Assistència al Naixement i la Lactància (iHAN)..
La iniciativa iHAN és un programa promogut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) per animar als hospitals, centres de salut i sales de maternitat a adoptar les pràctiques que protegeixin, promoguin i donin suport a la lactància materna exclusiva des del naixement.
La iHAN ofereix als hospitals que voluntàriament ho sol·licitin un programa eficaç i estructurat per la promoció de la lactància materna. També assegura que els Hospitals acreditats han superat una rigorosa avaluació externa, que garanteix que es compleixen els requisits exigits.
El programa de la iHAN s'ofereix als hospitals com una oportunitat de millora ja assajada i provada i ser Hospital iHAN és sinònim de treballar bé en l'atenció a embarassades, mares i nadons .
El primer que hem fet a l’hospital és crear un comité de lactància materna, multidisciplinar, i conèixer el punt de partida on ens trobem, detectant així les àrees de millora. Això es va realitzar mitjançant un estudi prospectiu i una enquesta d’autoavaluació proporcionada per la mateixa iHAN, i a partir d’aquí anem treballant seguint les directrius que ens marca la iHAN.
Durant l’any 2016, s’ha escrit i s’ha difós al personal, una normativa de lactància que conté els 10 passos per una lactància feliç i la prohibició expressa de l'exposició i la distribució de material amb publicitat de la llet de fórmula, així com també de biberons, xumets o tetines.
També s’ha creat un pla de coordinació amb Atenció Primaria i els grups de suport.
Durant l’any 2016 l’Arnau formarà més de 400 professionals en lactància materna. Aquesta formació està adreçada a tot el personal sanitari de l’àrea maternoinfantil i s’emmarca en la tercera fase del projecte IHAN, ja que la falta de formació teòrica i pràctica és una barrera important per a l’inici i el manteniment de la lactància materna. Per això, les properes passes són les de posar en marxa accions de formació que ajudin els treballadors de les maternitats i de les àrees pediàtriques dels hospitals i centres de salut a aconseguir l’excel·lència en la pràctica clínica.
L’estrategia iHAN es basa en:
1. Estimular els/les professionals sanitaris per a que adaptin les seves rutines d’assistència durant l’embaràs, part i lactància a les recomanacions de l’OMS i UNICEF «Diez Pasos para tener éxito en la lactancia».
2.  Protegir les mares de la publicitat comercial dels productes artificials, a través del compliment del codi de Comercialització de Succedanis de Llet Materna en els centres sanitaris de l’OMS.
Crec que tots ens beneficiem d’aquesta manera de treballar, ja que tenir el segell iHAN és una garantia de qualitat i és sinònim de treballar bé en l'atenció a embarassades, mares i nadons.
Moltes publicacions avalen l'eficàcia de l'estratègia iHAN per augmentar les taxes de lactància (a l’alta com fins als 2 anys) en països desenvolupats.

-A: Quins organismes de referència pel que fa a lactància materna aconsellaríeu a una mare lactant?
-M.O.: Aconsellem consultar:
- La pàgina de la IHAN, https://www.ihan.es.
- Grups prolactància materna, els més propers al nostre hospital són: ALLETA i el “grupo de apoyo” de la lactancia materna de Fraga .
http://www.alleta.cat/ , info@alleta.cat
-El foro per a pares del Comité de Lactància de la Associació Espanyola de Pediatria (AEP):
-Si la mare ha de prendre qualsevol fàrmac, recomanem la web: www.e-lactancia.org
-Altres pàgines web d’interès:
1. Federació Catalana de Grups de Suport a l’alletament matern
2. Lliga de la llet de Catalunya
3. Federació Espanyola d’associacins prolactància materna

Des d’Alleta felicitem l’HUAV per emprendre el camí de la iHAN i especialment, a la Dra Mireia Ortiz i els altres professionals que ho fan possible. Aquests canvis en l’assitència a mares i nadons de ben segur tindran una repercussió directa en la seva salut física i emocional, i contribuiran a normalitzar la lactància materna tant en l’àmbit sanitari com social.

  Equip de pediatria del Hospital Universitari Arnau de Vilanova




Les assessores d’Alleta ens reunim cada dilluns, de 17:30h a 19h, al local social de Pardinyes (ORVEPARD) per acompanyar i atendre les famílies que volen compartir la seva experiència de lactància o resoldre dubtes. L’assistència és lliure i tota la família és benvinguda. Us hi esperem!