IMPORTANT !

A partir del 22 de setembre ens reunim els dilluns de 17:30 a 19:00 al Centre Cívic de Pardinyes.

Igualment, els nostres telèfons continuen estant disponibles per a qualsevol consulta o dubte que tinguis, i si es necessari, podem quedar amb vosaltres i veure'ns.

05 de juny 2011

Tots i totes amb la Habiba

Ahir ens arribava la notícia de que una mare i la seva filla de quinze mesos han estat separades (per dir-lo d'una manera suau) pel simple fet de que la nena encara prenia pit perquè i l'Instituto Madrileño del Menor y la Familia, segons un programa d'habilitats maternals, considera que la lactància a demanda i "perllongada" és caòtica i perjudicial per al benestar dels nens. Un cop separades, el l centre d'acollida per a mares en el que totes dues vivien ha fet fora la habiba perquè ja no té cap fill al seu càrrec.

La notícia és devastadora. Com es poden violar els drets dels infants d'aquesta manera i dir que s'actua pel seu bé?

La psicòloga Ibone Olza, que coneix el cas de primera mà i ha pogut veure la Habiba, va engegar ahir una campanya al Facebook per aconseguir que la notícia s'escampi i poguem afegir-nos a la petició de que mare i filla tornin a estar juntes. Us copio el que podem llegir allà:

Habiba es una joven madre de una niña de quince meses, a la que sigue amamantando. De origen marroquí y con unas circunstancias socioeconómicas adversas, hace cuatro meses aceptó vivir en una residencia para madres jóvenes de la Comunidad de Madrid, junto con su hija, con la esperanza de que así sería todo más sencillo.

Hace cuatro días y medio, el Instituto Madrileño del Menor y la Familia (IMMF) decidió separar a la niña de la madre por no cumplir con los objetivos de un programa de psicoterapia y “habilidades maternales” que implica abandonar la lactancia materna a demanda y prolongada por considerarla “caótica” y “perjudicial para los niños y niñas”. Con estas consideraciones, todas carentes de base científica y legal, se obliga a las madres lactantes a tomar una medicación para que se les vaya retirando la leche.
Según la Asociación Española de Pediatría, la lactancia materna debe ser a demanda y puede prolongarse tanto como madre e hijo deseen. No se ha seguido procedimiento legal alguno para separar a esta madre de su hija, ni se ha permitido a la madre despedirse ni se le ha dicho a dónde iría la niña, produciendo a ambas una grave indefensión. Habiba está con los pechos congestionados de leche, al borde de la mastitis y con el corazón partido de dolor sin apenas dormir ni comer, angustiada por no poder estar junto a su hija. Esta madre ha sido valorada por una psicóloga y una psiquiatra y no presenta ningún indicio de enfermedad mental, ni consumo de drogas ni nada que justifique ser víctima de semejante agresión.
A Habiba se le echó del centro a la calle en el mismo momento en el que se llevaron a su hija, diciéndole que ella ya no tenía plaza en ese lugar, pues es un recurso para madres e hijos y ella ya no tiene hija. Una Fundación de ayuda humanitaria ha decidido amparar a esta madre dotándole de alojamiento y manutención, así como de apoyo jurídico. Estamos profundamente consternados por el dolor de Habiba y nos duele imaginar en qué circunstancias estará la niña de 15 meses, separada de su madre, sometida a un destete abrupto, sin que probablemente nadie le haya explicado nada.
Consideramos el caso de Habiba y su hija como una gravísima violación de los Derechos Humanos y de los Derechos del Niño. El daño ya está hecho, pero si madre e hija se reúnen inmediatamente podrá ser reparado. Por todo ello os pedimos que escribáis urgentemente a la oficina del Defensor del Pueblo solicitando su rápida intervención y hagáis llegar vuestra protesta a la gerencia del Instituto Madrileño del Menor y la Familia, pidiéndole la inmediata entrega de la niña a su madre.
Podéis dirigir vuestras cartas/ correos a:
• Oficina del Defensor del Pueblo. Solicitud de quejas online: www.defensordelpueblo.es
fax: 913081158
• Dª Paloma Martín Martín.
Gerente Instituto Madrileño del Menor y la Familia.
Calle Gran Via 14, 28013 MADRID
immf@madrid.org
• Fundación Raíces: fundacionraices@telefonica.net
www.quenoosseparen.info
¡Muchas gracias!

21 de maig 2011

Què té la llet materna que no tingui la resta?

Avui em permetreu citar textualment un altre bloc. Però és que no em puc estar. La feinada, i sobretot la bona i encertada informació que dona l'Eloísa al bloc Maternidad Diferente, així m'obliguen.

Sempre hem sentit a dir que la llet materna és millor que la de fòrmula, que és molt més rica i que sempre hi han coses que no es poden copiar, malgrat la millora que han experimentats les llets artificials. Doncs pot ser mai haviem tingut l'oportunitat de veure-ho tan clarament. No més comparant quantitativament ambdues llistes, la diferència salta a la vista. Per no parlar de la qualitat.

LECHE MATERNA:
Agua
Hidratos de Carbono (fuente de energía)
Lactosa
Oligosacáridos (ver más abajo)
Ácidos carboxílicos
Alfa hidroxiácidos
Ácido Láctico
Proteínas (para los músculos y los huesos)
Lactoalbúmina
Alfa-lactoalbúmina
HAMLET (Alfa-Lactoalbúmina modificada para atacar células de tumores)
Lactoferrina
Multitud de factores antimicrobianos (ver más abajo)
Caseína
Albúmina sérica
Nitrógenos no protéicos
Creatina
Creatinina
Urea
Ácido úrico
Péptidos (ver más abajo)
Aminoácidos (los ladrillos que forman las proteínas)
Ácido glutámico
Glutamina
Taurina
Alanina
Treonina
Serina
Glicina
Ácido aspártico
Leucina
Cistina
Valina
Lisina
Histidina
Fenilalanina
Tirosina
Arginina
Isoleucina
Ornitina
Metionina
Fosfoserina
Fosfoetanolamina
α-aminobutirato
Triptófano
Prolina
Carnitina (compuesto de aminoácidos necesarios para hacer uso de ácidos grasos como fuente de energía)
Nucleótidos (las unidades estructurales del ADN y el ARN)
5’-Adenosín monofosfato (5”-AMP)
3’:5’- Adenosín monofosfato cíclico (3’:5’-cyclic AMP)
5’- Citidina Monofosfato (5’-CMP)
Citidina Difosfato Colina (CDP colina)
Guanosín difosfato (GDP)
Guanosina difosfato Manosa
3’- Uridina monofosfato (3’-UMP)
5’- Uridina monofosfato (5’-UMP)
Uridina difosfato (UDP)
Uridina difosfato hexosa (UDPH)
Uridina Difosfato N-Acetilglucosamina (UDPAH)
Uridina Difosfato Ácido Glucurónico (UDPGA)
Otros muchos nucleótidos del tipo UDP recién descubiertos
Lípidos
Triglicéridos
Ácidos grasos poliinsaturados de cadena larga
Ácido docosahexaenoico (DHA) (importante para el desarrollo del cerebro)
Ácido araquidónico (AA) (importante para el desarrollo del cerebro)
Ácido linoleico (LA)
Ácido alfa-linolénico (ALA)
Ácido eicosapentaenoico (EPA)
Ácido linoleico conjugado (ácido rumenico)
Ácidos grasos libres
Ácidos grasos monoinsaturados
Ácido oléico
Ácido palmitoleico
Ácido heptadecanoico
Ácidos grasos saturados
Ácido esteárico
Ácido palmítico
Ácido Laúrico
Ácido mirístico
Fosfolípidos
Fosfatidilcolina
Fosfatidiletanolamina
Fosfatidilinositol
Lisofosfatidilcolina
Lisofosfatidiletanolamina
Plasmalógenos
Esfingolípidos
Esfingomielinas
Gangliósidos
GM1
GM2
GM3
Glucosilceramida
Glucoesfingolípidos
Galactosilceramida
Lactosilceramida
Globotriaosilceramida (GB3)
Globósido (GB4)
Esteroles
Escualeno
Lanosterol
Dimetilsterol
Metosterol
Latosterol
Desmosterol
Triacilglicerol
Colesterol
7-dehidrocolesterol
Estigmaesterol y campesterol
7-ketocolesterol
β-Sitosterol
Latosterol
Metabolitos de la vitamina D
Hormonas esteroides
Vitaminas
Vitamina A
Beta caroteno
Vitamina B6
Vitamina B8 (Inositol)
Vitamina B12
Vitamina C
Vitamina D
Vitamina E
a-Tocoferol
Vitamina K
Tiamina
Riboflavina
Niacina
Ácido fólico
Ácido pantoténico
Biotina
Minerales
Calcio
Sodio
Potasio
Hierro
Zinc
Cloruro
Fósforo
Magnesio
Cobre
Manganeso
Yoduro
Selenio
Colina
Azufre
Cromo
Cobalto
Flúor
Níquel
Metal
Molibdeno (elemento esencial en muchas enzimas)
Factores de crecimiento (contribuyen a la maduración del recubrimiento intestinal)
Citokinas
interleukina-1β (IL-1β)
IL-2
IL-4
IL-6
IL-8
IL-10
Factor estimulante de colonias de granulocitos (G-CSF)
Factor estimulante de colonias de macrófagos (M-CSF)
Factor de crecimiento derivado de las plaquetas (PDGF)
Factor de crecimiento endotelial vascular (VEGF)
Factor de crecimiento de los hepatocitos -α (HGF-α)
HGF-β
Factor de necrosis tumoral-α
Interferón-γ
Factor de crecimiento epitelial (EGF)
Factor de crecimiento transformante-α (TGF-α)
TGF β1
TGF-β2
Factor de crecimiento insulínico-I (IGF-I) (conocido como somatomedina C)
Factor de crecimiento insulínico- II
Factor de crecimiento nervioso (NGF)
Eritropoyetina
Péptidos (combinaciones de aminoácidos)
HMGF I (Factor de crecimiento humano)
HMGF II
HMGF III
Colecistoquinina (CCK)
β-endorfinas
Hormona paratiroidea (PTH)
Péptido relacionado con la hormona paratiroidea (PTHrP)
β-defensinas-1
Calcitonina
Gastrina
Motilina
Bombesina (peptido liberador de gastrina, también conocido como neuromedina B)
Neurotensina
Somatostatina
Hormonas (mensajeros químicos que Mandan señales desde una célula, o grupo de células, a otra/s a través de la sangre)
Cortisol
Tiroyodina (T3)
Tiroxina (T4)
Hormona estimulante de la Tiroides (TSH) (también conocida como Tirotropina)
Hormona liberadora de Tirotropina (TRH)
Prolactina
Oxytocina
Insulina
Corticosterona
Trombopoyetina
Hormona liberadora de Gonadotropina (GnRH)
GRH
Leptina (contribuye a la regulación de la ingesta de alimentos)
Grelina (contribuye a la regulación de la ingesta de alimentos)
Adiponectina
Factor inhibidor de la lactancia (FIL)
Eicosanoides
Prostaglandinas (enzimáticamente derivadas de los ácidos grasos)
PG-E1
PG-E2
PG-F2
Leucotrienos
Tromboxanos
Prostaciclinas
Enzimas (catalizadores que regulan las reacciones químicas en el cuerpo humano)
Amilasa
Arisulfatasa
Catalasa
Histaminasa
Lipasa
Lisozima
PAF-acetilhidrolasa
Fosfatasa
Xantina oxidasa
Antiproteasas (se cree que se unen a las macromoléculas, como las enzimas, y, como consecuencia, previenen reacciones alérgicas y anafilácticas)
a-1-antitripsina
a-1- antiquimotripsina
Factores inmunológicos (utilizados por el sistema inmune para identificar y neutralizar objetos extraños, como bacterias o virus).
Leucocitos (glóbulos blancos)
Fagocitos
Basófilos
Neutrófilos
Eosinófilos
Macrófagos
Linfocitos
Linfocitos B (también conocidos como células B)
Linfocitos T (también conocidos como células C)
sIgA (Inmunoglobulina A Secretora) (el factor inmunológico más importante)
IgA2
IgG
IgD
IgM
IgE
Complemento C1
Complemento C2
Complemento C3
Complemento C4
Complemento C5
Complemento C6
Complemento C7
Complemento C8
Complemento C9
Glicoproteínas
Mucinas (atacan a las bacterias y los virus para evitar que se aferren a las mucosas)
Lactadherina
Alpha-lactoglobulina
Alpha-2 macroglobulina
Antígenos Lewis
Ribonucleasa
Inhibidores de la hemaglutinina
Factor Bifidus (incrementa el crecimiento de Lactobacillus bifidus – que son bacterias beneficiosas para el organismo)
Lactoferrina (encierra el hierro para evitar que las bacterias lo utilicen para reproducirse y propagarse)
Lactoperoxidasa
Proteína que aísla la vitamina B12 (inhibe el crecimiento de microorganismos)
Fibronectina (hace a los fagocitos más agresivos, minimiza la inflamación y repara el daño causado por la inflamación)
Oligosacáridos (más de 200 tipos diferentes)


LECHE DE FÒRMULA
Agua
Hidratos de carbono
Lactosa
Maltodextrina de maíz
Proteínas
Concentrado de lactoalbúmina parcialmente hidrolizado y con menos minerals (procedente de leche de vaca)
Lípidos
Oleína de palma
Aceite de soja
Aceite de coco
Soybean oil
Coconut oil
Aceite de cártamo alto oleico (o aceite de girasol)
Aceite de M. alpina oil (DHA de hongos)
Aceite de C.cohnii oil (AA de algas)
Minerales
Citrato de potasio
Fosfato de potasio
Cloruro de calcio
Fosfato tricalcio
Citrato de sodio
Cloruro de magnesio
Sulfato ferroso
Sulfato de zinc
Cloruro de sodio
Sulfato de cobre
Yoduro de potasio
Sulfato de manganeso
Selenato de sodio
Vitaminas
Ascorbato de sodio
Inositol
Bitartrato de Colina
Alfa-tocoferol acetato
Niacinamida
Pantotenato de calcio
Riboflavina
Vitamina A acetato
Clorhidrato de piridoxina
Mononitrato de tiamina
Filoquinona
Biotina
Vitamina D3
Vitamina B12
Enzima
Tripsina
Aminoácidos
Taurina
L-Carnitina (una combinación de dos aminoácidos diferentes)
Nucleótidos
Citidina 5' Monofosfato
Uridina 5' Monofosfato Disódico
Adenosín 5’ Monofosfato
Guanosín disódico


Sobren les paraules!!!!

20 de maig 2011

Ni rabietas ni conflictos

SENTIM INFORMAR-VOS DE QUE HEM HAGUT D'AJORNAR LA XERRADA-PRESENTACIÓ DE ROSA JOVÉ.

US INFORMAREM DE LA NOVA DATA I HORA TAN AVIAT ENS SIGUI POSSIBLE.


El proper dimecres 25 de maig tornem a tenir una cita. Aquesta vegada per acudir a la xerrada de la Rosa Jové, psicòloga lleidatana especialitzada en psicologia clínica infantil i juvenil i psicopediatria (de 0 a 3 anys) i vicepresidenta d'Alleta, que a més, aprofitarà per presentar-nos el seu darrer llibre: Ni rabietas ni conflictos - Soluciones fáciles y definitivas para problemas de comportamiento de 0 a 12 años

Per a l'autora, parlar de rebequeries no seria pot ser el més encertat; encara que no podem negar que en una família que conviu junta els 365 dies de l'any sorgeixin conflictes. És per això que hem de veure en els conflictes, en les "rebequeries" una ocasió per l'aprenentatge. Davant de la demanda, correcta o no, millor una explicació i alternatives per al seu comportament que frenar el desig sense cap raonament per part nostra.




El llibre doncs, analitza les situacions de conflicte i s'aborden per edat, segons el que pot anar assumint el menor. I sobre tot, es pretenen resoldre des d'el respecte i l'amor, que tots desitgem per a nosaltres mateixos.



Us reiterem doncs la nostra invitació i us recordem el lloc i l'hora:




Dimecres 25 de maig a les 18h
Sala Alfred Perenya de l'IMAC
Av. Blondel 64, 1a planta





Cordialment,




l'equip d'ALLETA

19 de maig 2011

Un concurs fotogràfic sobre Lm, ara al Penedés

Els grups de suport a la lactància de l'Alt Penedès (Pit nature i tots els GAMMA) han organitzat un concurs fotogràfic de lactància materna, aprofitant el lema de la SMLM 2001, Lactància Materna. Comunicaʼt. Una experiència en 3D, com a eix vertebrador.

Podeu trobar les bases al bloc. A més, ens informen que les imatges rebudes i seleccionades formaràn part d'una exposició itinerant que començarà el dia 15 de setembre a l'Escorxador de Vilafranca del Penedès, el mateix dia en que tindrà lloc l'entrega de premis.

Des d'Alleta us animem a participar i a difondre aquesta inicativa.

A més, aprofitem per mostrar-vos les imatges guanyadores d'un altre concurs de fotografies sobre Lactància Materna, aquest de gran tradició. Si seguiu l'enllaç, podreu gaudir de les fotos de la XV Edició del Concurs Fotogràfic de Lactància Materna Marina Alta.

18 de maig 2011

Neix URGELLET

El passat dilluns 16 de maig, URGELLET va fer la seva presentació oficial al Club CatalunyaCaixa de Bellpuig. Podeu llegir el relat de primera mà al seu bloc.


Els assistents van poder escoltar de primerà mà les responsables de que aquest nou grup comenci a Bellpuig, van poder veure un troç del video El pit no té horari i després van poder conversar directament amb elles mentre berenaven.

Des d'ALLETA un cop més us felicitem per la iniciativa i us donem l'enhorabona.


Per a tots i totes les que no vam poder assistir a la presentació, l'enllaç de l'entrevista a Cafeïna amb l'Helena, la Gemma i la Marta.

17 de maig 2011

Neix el primer Banc de Llet Materna comunitari a Catalunya

A Catalunya per fi és possible ser donant de llet materna. El Banc de Sang i Teixits de Catalunya recull ara també llet materna per contribuir al desenvolupament dels nounats de baix pes (entre 800 i 1.500 grams)amb risc de patologia digestiva o intestinal, dèficit immunitari o una salut precària i per després de cirurgies de l'aparell digestiu, , ja que aquesta llet és més fàcil de digerir i facilita la recuperació intestinal.

Com ens explica l'Alba Padró al seu bloc, i cito textualment, un Banc de Llet (BLL) és un centre especialitzat en fomentar i promocionar la lactància materna, i en la recol•lecció i el processament de la llet de donant. Per garantir la dispensació d’un producte segur i d’alta qualitat als nadons que els calgui i sempre sota prescripció mèdica.Existeixen dos tipus de BLL; els hospitalaris que només s’ocupen de processar la llet del seu hospital i els comunitaris que, com és el cas del Banc de Sang i Teixits, neix per donar servei a totes les maternitats de Catalunya


El fet que fa doncs que el naixement d'aquest nou banc de llet materna sigui especialment important és precisament que d'ell es beneficiaran tots els prematurs i nounats de Catalunya que ho necessitin, de manera que es pot ser donant a Lleida i beneficiar a un nadó de qualsevol altre punt del nostre petit, i avui més gran, país.

Per ser donant de llet no més cal estar alletant, comptar de bona salut, tenir uns hàbits de vida saludables i no prendre medicació regular, ser consumidor d'alcohol o fumador. I per fer efectiva la donació, cal posar-se en contacte amb qualsevol dels Centres fixos del Banc de Sang i Teixits i seguir els passos que ens marquen.

Cal ressenyar que ser donant no ens compromet a donar-ne un volum determinat ni durant un període de temps concret, que podem deixar de ser donants quan ho desitgem i que solament hem d'informar si es produeix qualsevol canvi en la nostra salut o si canviem de medicació per qualsevol motiu, encara que sigui momentàniament.

Per més informació, podeu descarregar-vos el quadríptic amb tota la informació que necessiteu.

Des d'ALLETA felicitem aquesta iniciativa i us convidem a fer-ne difusió per a que un projecte de tanta importància i tanta envergadura tingui tot l'èxit que els nadons prematurs i nounats que ho necessitin es mereixen.

07 de maig 2011

Tels linguals: 2a sessió del curs

Per a la segona sessió del Curs d'Actualització en Lactància Materna 2011, que va tenir lloc el passat 16 d'abril, vam comptar amb la presència de Luís Ruiz, pediatre al Centre de Salut del Castell en Castelldefels ( Barcelona), ex coordinador de la IHAN, docent d'ACPAM i un gran expert en lactància.

En aquesta ocasió ens va venir a parlar de tels linguals, una membrana que subjecta la llengua per la part inferior i que pot afectar la parla i la lactància, generant en la mare dolor, mastitis de repetició i clivelles entre altres símptomes; i/o baix augment de pes, regurgitacions abundants i freqüents, "callos" de lactància i retrognàtia en el nadó.

Luís Ruiz ens va parlar de la seva experiència com a pediatre i de la seva pròpia evolució en el diagnòstic i tractament dels tels linguals. A més, ens va fer reflexionar de la importància d'una actuació temprana i adequada per a una correcta solució del problema, tant pel nadó com per la mare, i per evitar conseqüències en el futur desenvolupament orofacial del nen.

Sobre tels linguals s'han publicat diversos estudis i tots amb dades diferents, però si una conclusió podem extreure de tots ells és que l'anquiloglòsia és més comuna dels que ens pensem i que interfereix en la lactància, donat que afecta als moviments de la llengua i per tant a la succió. A més, molts estudis parlen que es tracta d'una condició congènita i en moltes ocasions, hereditària.

Per a una correcta succió, la llengua ha de poder realitzar diversos moviments, com són els d'EXTENSIÓ (per cubrir la geniva inferior amb la llengua i evitar mossegar el pit), ELEVACIÓ (que permet elevar la llengua fins al paladar i comprimir l'arèola), LATERALITZACIÓ (que permet moure la llengua cap als costats) i el PERISTÀLTIC (que fa que la llet pugui ser deglutida). Un nen amb un tel lingual curt pot tenir qualsevol d'aquests moviments afectat, de manera que la quantitat de llet que pren pot no ser la necessària degut a un mal "agarre". Per compensar aquesta falta de llet, el nen realitza una sèrie de moviments compensatoris que poden originar dolor i ferides en el mugrò de la mare.

Com sospitar doncs d'una possible anquilogòsia?

Un nadó al que li costa agafar-se al pit; un nen que quan plora no aixeca la llengua o no la pot treure del llavi; una asimetria facial; popades llarguíssimes i molt freqüents; una mare amb clivelles que no marxen al millora postura; mastitis i infecció al pit; retrognàtia.... Són tot símptomes que ens poden indicar la possible presència d'un frenell que caldrà valorar.

Per valorar correctament un tel lingual necessitem doncs saber de quin tipus pot ser, ja que segons el punt d'inserció pot ser anterior i posterior.




TIPUS 1: És el més fàcil de veure i el més conegut. La llengua presenta una incisió al mig i sol tenir forma de cor. El tel està situat a la punta de la llengua.







TIPUS 2: És molt semblant a l'anterior però amb la diferència que està més cap a la base de la llengua, motiu pel qual pot no presentar cap divisió i no té forma de cor.







TIPUS 3: La llengua apareix com un bloc empegat a la base i el tel es pot apreciar a la part central. La part central de la llengua s'enfonsa durant l'extensió i la punta de la llengua s'eleva.







TIPUS 4: Es tracta del més difícil de reconèixer ja que el tel es troba amagat sota un membrana mucosa i aparentment sembla que no existeixi. No obstant, la llengua està com empegada a sota de la boca i la mobilitat es veu molt restringida.




Una vegada comprovada l'existència d'un tel lingual curt, la millor opció es la frenectomia, una intervenció senzilla que no necessita hospitalització i després de la qual mare i nadó poden apreciar una millora immediata.

Per què optar per una frenectomia?

Doncs perquè la lactància no ha de fer mal. I el dolor és la causa més freqüent d'abandonament prematur de la lactància materna.

Perquè a curt termini podem aconseguir que la criatura succioni la quantitat de llet que necessita pel seu creixement; recuperi el bon ritme de creixement que moltes vegades es veu afectat degut al fet que no aconsegueixen extreure tota la llet que necessiten; que desapareguin gasos i còlics originats per una excessiva ingesta de llet rica en lactosa degut a la mala postura; eliminar callos de lactància, evitar regurgitacions provocades per la necessitat d'ingerir més llet per aconseguir els nutrients necessaris...

La mare també pot notar canvis. Les preses es tornen menys freqüents, el nadó es queda saciat i descansa més. Les clivelles desapareixen degut a que el agarre millora, el pit es buida correctament i desapareixen també les mastitis.

I a llarg termini, haurem ajudat a un correcte desenvolupament orofacial dels nostres fills ja que un tel lingual curt pot afectar a una correcta posició de les dents perquè tendeix a provocar retrognàtia i mala oclusió dental; facilitarem que el paladar s'obri i evitarem que siguin futurs respiradors orals; haurem eliminat un factor de risc per futurs problemes respiratoris, otitis, sinusitis, bronquitis i neumònies; evitarem problemes en la parla (un tel lingual curt pot afectar a la pronúncia de diverses consonants: /r/, /ir/, /l/, /t/, /d/, /n/, /c/, /s/ i /z/. I fins i tot, ajudarem a la seva correcta integració social ja que l'anquiloglòsia pot interferir negativament en aspectes tan sezills com llepar un gelat o donar un petó.

(1)Per aquest resum m'he basat en la presentació del Dr. Ruiz i en l'article:
PADRÓ AROCAS, A.: Anquiloglosia Como factor perturbador de una lactancia placentera y eficaz, del que podeu trobar un resum a la web d'Alba Lactància Materna.




Els biberons més enllà de l'any podrien fomentar l'obesitat

Un article publicat al diari El Mundo recull els resultats d'un estudi aparegut a la revista The Journal of Pediatrics segons els qual el 22,3% dels nens de l'estudi que eren obesos havien pres biberons de llet més enllà de l'any de vida.

Han de deixar de prendre llet doncs? De cap manera. El problema no és la llet, sinó els hàbits. Molts d'aquests nens compensaven l'instint de succió i la necessitat de contacte amb el biberò. De fet, aquesta pràctica de deixar als nens succionant del biberó durant períodes de temps llargs ja s'havia relacionat amb l'aparició de càries.

Una bona opció és, com no, mantenir la lactància més enllà de l'any. Perquè els aporta nutrients que encara necessiten, perquè calma el seu instint de succió, perquè sstisfà la seva necessitat de contacte, de carícies i perquè prevé contra l'obesitat. De fet, l'OMS (l'Organització Mundial de la Salut) recomana mantenir la lactància exclusiva fins als sis mesos i després complementada amb altres aliments fins al menys els dos anys i a partir de llavors, fins que mare i nen vulguin.

26 d’abril 2011

Ja tenim també els crèdits del CCFCPS

ALLETA celebra poder informar-vos que finalment el nostre Curs d'Actualizació en Lactància Materna 2011 ha obtingut 3,9 crèdits reconeguts pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries.

A més, hem d'afegir el Reconeixement d'Interès Sanitari (RIS) atorgat per l'Institut d'Estudis Sanitaris de la Generalitat de Catalunya abans de l'inici del curs, la validació com Activitat rellevant per al desenvolupament professional dels pediatres atorgada per l'Associació Espanyola de Pediatria i el recononeixement com Activitat d'Interès per part de la IHAN.

Us convidem a assistir a les properes sessions del curs i a llegir el resum de les anteriors al nostre bloc.

Salutacions,

l'Equip d'ALLETA

14 d’abril 2011

Nova sessió del Curs d'Actualització en Lactància Materna

El proper dissabte 16 d'abril ens tornarem a trobar a la Sala d'Actes de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova per acollir la segona sessió del Curs d'Actualització en Lactància Materna 2011 que ja vam començar fa 15 dies i del qual en podeu veure un resum aquí.

En aquesta ocasió, serà el pediatre de Barcelona Luís Ruiz qui ens parli sobre l'Anquiloglòsia o tel lingual, un fet que pot interferir en una bona instauració de la lactància materna però de fàcil sol·lució. Detectar-los i tractar-los quan és necessari és un dels objectius d'aquesta xerrada que esperem sigui del vostre interès.


Us esperem dissabte,


l'Equip d'Alleta.

04 d’abril 2011

Mastitis infeccioses: 1a sessió del Curs

El passat dissabte 2 d'abril vam tenir l'oportunitat de gaudir de la xerrada de Juan Miguel Rodríguez a la Sala d'Actes de l'Hospital Arnau de Vilanova. Començava així la primera sessió del Curs d'Actualització en Lactància Materna 2011 organitzat per Alleta.





La ponència interessantíssima, els assistents entusiasmats, i Alleta encantada de poder oferir als professionals sanitaris de la nostra ciutat la possibilitat de formar-se en temes de tanta actualitat i tan necessaris per a un millor abordatge de l'alletament matern.

Juan Miguel Rodríguez és professor i doctor a la Universidad Complutense de Madrid, desenvolupa diversos projectes d'investigació centrats en l'anàlisi de la microbiota de la llet materna i la seva relació amb les mastitis, l'origen i el seu tractament mitjançant lactobacils i aliments pro i prebiòtics. Ha participat en centenars de congressos i ha rebut diverses mencions pel seu treball en aquest camp. Dissabte ens va presentar el seu grup de treball, que pertany al Departamento de Nutrición, Bromatología y Tecnología de los Alimentos i que porta ja més de deu anys investigant l'origen, les causes i el tractament de les mastitis infeccioses, arribant a conclusions innovadores que obren una nova via en l'atenció a les mares lactants.

Deu anys d'investigacions i més de 15.000 mostres de llet analitzades demostren que la llet humana no és estèril, i que en ella podem trobar més de 50 gèneres de microorganismes que suposen més de 200 espècies diferents, arribant a descobrir-ne fins i tot de noves, com és l'Streptococcus lactarius. Tots aquests bacteris presents a la llet materna tenen el seu origen a l'intestí matern, del que es produeix una translocació en l'últim terç de l'embaràs mitjançant l'acció de les cèl·lules dendrítiques que colonitzen la glàndula mamària a través de la ruta enteromamària. Les seves funcions seran la inducció de la síntesi de mucines, el consum d'oxigen, la maduració del sistema immunitari, la producció de substàncies bioactives i l'exclusió competitiva de patògens.


La mastitis infecciosa suposa doncs una disbiosis bacteriana que fa que l'heterogènia i moderada població bacteriana d'un pit sa es converteixi en una població homogènia i elevada en un pit afectat de mastitis. Una població bacteriana que elimina bacteris beneficiosos i ràpidament satura l'epiteli mamari fent que el pas de la llet es produeixi cada vegada per un conducte més estret, el que origina inflamació i dolor i, de vegades, obstruccions. Aquests bacteris, capaços de generar biofilms i fins i tot clivelles per si mateixos, es reprodueixen fàcilment degut a la seva capacitat de mimetisme, que fa que la glàndula mamària no pugui controlar la seva presència, passant d'una concentració bacteriana total de no més de 2000 UFC/ml de llet en un pit sa a colònies molt més nombroses i homogènies.


Les causes poden ser diverses; des d'una possible predisposició genètica que s'haurà d'investigar , fins a una resistència antibiòtica deguda a que es tracta de bacteris capaços de generar biofilms que impedeixen que els antibiòtics puguin acabar amb els bacteris, passant per l'abús d'antibioteràpia peripart, que beneficia l'homogeneïtat de la microbiota del pit.


És per això que la unificació de criteris en el tractament i el coneixement de les causes de la mastitis ha d'ésser òptim, per a una correcta atenció a les mares, que de vegades se senten desateses, incompreses, etc. Donar el pit no ha de fer mal. Hem d'acabar d'una vegada amb aquesta idea tan generalitzada. Si hi ha dolor, és que alguna cosa va malament, i, pot ser, una infecció al pit n'és la causa.


Des de la Universidad Complutense de Madrid, l'equip de Juan Miguel Rodríguez insisteix en la necessitat de realitzar cultius de llet a tots els centres hospitalaris i proposa el tractament amb nous antibiòtics (els d'ampli espectre com l'amoxicil·lina o la cloxacil·lina s'han mostrat ineficaços) a dosis adequades; la ingesta de probiòtics i l'ús de bactericines.



Des d'Alleta, gràcies de nou per haver acceptat la nostra invitació.

20 de març 2011

El curs ja compta amb la validació de l'AEP !!!!



El CURS D'ACTUALITZACIÓ EN LACTÀNCIA MATERNA 2011 que organitza ALLETA ja compta, a més d'amb el Reconeixement d'Interès Sanitari (RIS) atorgat perl'Institut d'Estudis de la Salut de la Generalitat de Catalunya, amb la validació per part de l'ASSOCIACIÓ ESPANYOLA DE PEDIATRIA (AEP), tal i com podeu consultar a la seva pàgina web.
Recordeu que podeu fer efectiva la matrícula seguint les instrucciones que trobareu a la web d'ALLETA fins al 28 de març.

10 de març 2011

CURSO DE ACTUALIZACIÓN EN LACTANCIA MATERNA 2011



Amb l'objectiu de promoure la lactància materna, millorar l'atenció de les mares lactants i revisar els últims avanços en aquesta matèria, l'Associació Lleidatana Prolactància Materna ALLETA, organitza el CURS D'ACTUALITZACIÓ EN LACTÀNCIA MATERNA 2011 amb la col•laboració de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

Des d'Alleta hem pensat aquest curs per donar resposta a tot un seguit de necessitats que hem pogut detectar a través de les trobades setmanals amb mares i la labor d'assessorament que realitza l'associació; a través del contracte amb altres grups de lactància i amb professionals de l'àrea sanitària.

Pensem a més que els temes que tractarem són de gran interés, tant per donar una atenció de qualitat i un acompanyament sòlid i perdurable a les mares que opten per l'alletament matern, com per actualitzar i revisar els coneixements de professionals, assessores i persones relacionades amb la lactància materna, així com per apropar nous enfocaments a les terres de ponent.

Igualment pensem que és una oportunitat única de gaudir d'un professorat tan capacitat i idoni per al desenvolupament de tots els aspectes del programa a un preu molt assequible i que contempla diverses possibilitats.

El curs compta a més amb el Reconeixement d'Interès Sanitari (R.I.S.) atorgat per l'Institut d'Estudis de la Salut de la Generalitat de Catalunya i està pendent de resolució l'acreditació del Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries. Està pendent també la validació del curs per part de l'Associació Espanyola de Pediatria i el Reconeixement del seu Comitè de Lactància i la iniciativa IHAN.

El curs se celebrarà de 10:00 a 14:00 a la Sala d'Actes de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida els dies 2, 16 i 30 d'abril, 14 i 28 de maig i 11 de juny.

A la nostra web podeu trobar tota la informació de com matricular-vos.

Esperem que us agradi i que us hi animeu a matricular-vos.

Salutacions,

l'Equip d'Alleta

09 de març 2011

Conferència CRIANÇA EN BRAÇOS


A quina mare no li agrada abraçar al seu nadó?
A quin pare no li agrada acaronar-lo?
Quin nadó no vol que l’agafin en braços? És el més natural!

Amb l'ús dels portanadons satisfem una necessitat bàsica dels nostres fills (el contacte físic) i els acompanyem en la descoberta del món.
Però no tots els portanadons són iguals, a l’hora d’escollir-lo ens hem de fixar que respecti la postura natural dels nadons i que sigui respectuós amb el portador.

Us volem convidar a la conferència que celebrarem el proper dissabte dia 12, LA CRIANÇA EN BRAÇOS, a la Biblioteca Pública de Lleida a les 11 hores.
.
També us volem donar les gràcies a totes les que us heu atansat al nostre stand a Petitàlia.

La família d’Alleta, també creix. Felicitacions a totes.

L’equip d’Alleta

03 de març 2011

ALLETA a PETITÀLIA 2011

Els propers dies 4, 5 i 6 de març ALLETA serà a la fira PETITÀLIA 2011.

Aquest any al nostre stand podreu gaudir d'una mostra de les LACTOgraphies de l'Ermengol.

Us informem també que organitzem dos tallers de PORTANADONS al nostre stand. El tallers seran dissabte i diumenge: matí a les 11:30 h i tarda a les 18 h.
Impartiran el taller: Anna Pascual i Noemí Alonso.


NO US PERDEU CONÈIXER TOTS ELS DETALLS I SECRETS DELS PORTANADONS, US HI CONVIDEM!

De la mateixa manera, convidem les sòcies a participar del stand i informar la gent que pugui estar interessada a rebre informació del grup. podeu apuntar-vos als diferents torns al mail info@alleta.cat.

US HI ESPEREM!!

EQUIP ALLETA

22 de febrer 2011

Bravo per Michelle Obama

Ja era hora de que algú digués les coses clares.

I ja era hora de que ho digués algú de pes, que no de sobrepes!

Michelle Obama, com a iniciadora i presidenta de la campanya de salut pública Let's move als EUA, ha tret la cara per la lactància materna i ha dit ben clar i ben fort que és una de les eines que tenim al nostre abast per a prevenir l'obesitat infantil.

Les reaccions evidentment no s'han deixat esperar i per desgràcia, hi ha qui ha utilitzat un tema de salut pública per fer de nou política barata; i si no, mireu els diferents articles en premsa. El debat està obert, però l'evidència dels beneficis de la lactància, difícilment es poden negar.

15 de febrer 2011

És possible alletar després de superar un càncer de mama

Avui us deixem un enllaç molt interessant. En aquest article podreu trobar el resum d'un estudi dirigit pel doctor Hatem Azim, investigador de l'Institut Jules Bordet de Brussel·les (Bèlgica), presentat en el Congrés Anual de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica a Milamo (Itàlia).
La investigació conclou que "les dones que han superat un càncer de mama no haurien de negar-se l'oportunitat d'alletar els seus nadons".

14 de febrer 2011

Si la teta hablase!

Us convidem a veure aquest bonic video de El Parto es Nuestro quew reflexiona sobre la veritable funció dels pits d'una dona i convida a tractar-los com es mereixen i com el que són, font d'aliment de les nostres criatures, i no com un pur objecte de desig sexual.


09 de febrer 2011

URGELLET

Ens alegra comunicar-vos que neix un altre grup de suport a la lactància materna a les terres de Lleida: URGELLET: URGELLET, EL DO D'ALLETAR

Us desitgem de tot cor molta sort en aquesta nova aventura que comenceu i esperem que aquesta sigui la primera de moltes colaboracions i trobades entre nosaltres.

ENHORABONA !!!
L'equip d'Alleta

25 de gener 2011

Xerrada sobre Alletament a Mollerussa


Demà dimecres 26 de gener ALLETA també oferirà una xerrada sobre alletament al CAP de Mollerussa, oberta a tothom que es vulgui adreçar i compartir una estona amb nosaltres.

El títol de la xerrada, Una mà de contes - Històries de lactància, intenta donar cabuda als dubtes més freqüents que poden sorgir al voltant de la lactància materna, els seus inicis, la introducció de l'alimentació complementària, la incorporació a la feina, etc.

Us hi esperem a partir de les 17:30

L'equip d'Alleta

23 de gener 2011

Taula rodona a l'HUAV - Treballem per la lactància materna

El proper dimecres, ALLETA estarà present a la taula rodona que tindrà lloc a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida mitjançant la nostra Presidenta, Mª Angels Claramunt.

Aquesta trobada de professionals i membres relacionats amb el món de la lactància té com a propòsit millorar l'atenció sanitària referent a la lactància materna.

Us adjuntem el programa de la sessió, que inaugurarà també l'exposició de les LACTOgraphies de l'artista Ermengol, recienment anomenat soci d'honor d'ALLETA.