IMPORTANT !

A partir del 22 de setembre ens reunim els dilluns de 17:30 a 19:00 al Centre Cívic de Pardinyes.

Igualment, els nostres telèfons continuen estant disponibles per a qualsevol consulta o dubte que tinguis, i si es necessari, podem quedar amb vosaltres i veure'ns.

20 d’abril 2015

LA LACTÀNCIA DE LA MONTSE



Avui compartim amb vosaltres la història de lactància de la  Montse, una mare que tot i no haver tingut una experiència fàcil amb el seu primer fill, ara té la il·lusió de poder fer tàndem.

Gràcies Montse.


Escultura de Brigide Grove
Hola,

Em dic Montse i m´agradaria poder compartir la meva experiència amb la lactància materna.

Vaig tenir un nen ara fa tres anys.

No puc dir que la meva experiència fos dolenta, però tampoc fa ser fàcil. Però si que gairebé vaig estar a punt de llençar la tovallola, més que res per inexperiència o desconeixença del tema.

Quan va nèixer i hem van posar al nen al pit, tan ell com jo eram "novatos" i  no sabiem el que haviem de fer. Jo notava que hem feia mal i que no s´agafava bé al pit. Em donava la sensació de que no tenia prouta llet i de seguida, les infermeres hem van donar l´opció del biberó. Evidentment, vaig dir que no, que seguiria insistint, però el mal era insoportable (clivelles, sang  i dolor.......). Em van aconsellar mugroneres i així vam poder trampejar un mesos, encara que fins i tot amb "aquell plàstic" em feia mal!
Cada vegada que el nen popava a mi hem queien les llàgrimes . El meu entorn no entenia perquè volia patir d´aquella manera, però jo, que soc molt tosuda, volia seguir provant.

Aixi vam estar durant uns tres mesos i mitg i finalment, com per art de màgia....... fora mugronera i a popar!!!!!

I res de dolor, res de clivelles, res de crema.... Tot sol es va curar!!!

Tant que va costar al principi i ara que el meu fill ja té tres anys, encara popa!!  Ara estic embarassada i el pit hem fa mal quan el nen popa, però tot i que el dolor hem recorda al de quan va nèixer, jo aguanto i ell entèn de que "a la mare li fa mal i a d´anar poquet a poquet".

No sé si podré arribar a fer tàndem, però si que hem faria il.lusió tenir  un fill a cada pit!


16 d’abril 2015

APILAM ENS ENTREVISTA

L'Associació per a la Promoció i Investigació científica i cultural de la Lactancia Materna, APILAM, ens ha entrevistat per parlar de lactància materna, coneixe'ns més com a associació i, els motius que ens mouen a recolzar el projecte d'e-lactancia.



APILAM -¿Qué es ALLETA?
ALLETA -Somos una asociación formada por madres que damos apoyo a la lactancia natural y a todo lo que ello comporta, tanto a nivel afectivo como alimenticio para nuestros hijos.
Nuestra iniciativa surge de la falta de información y de los mensajes contradictorios que hay en el entorno de la alimentación de los recién nacidos. Pensamos que nuestra ayuda puede ser muy útil para aquellas mujeres que, con poca o sin experiencia, opten por el mejor camino para sus bebés: la lactancia materna.
Las asesoras de nuestro grupo somos madres que hemos dado o estamos dando pecho a nuestros hijos, hemos consultado y estudiado bibliografía diversa sobre lactancia, embarazo, parto, el sueño o la crianza, y regularmente asistimos a cursos de formación en materia de lactancia materna.
Nuestro grupo es de autoayuda, sin ánimo de lucro y, por lo tanto, el apoyo y las actividades de proponemos son gratuitas. Nos financiamos a través de las cuotas de nuestras socias, subvenciones públicas y/o privadas, y donaciones de particulares.
 
APILAM -¿Porqué y cuándo surgió ALLETA?
ALLETA -ALLETA nació, como todos los grupos de apoyo, de la necesidad de tener un apoyo en lactancia materna con conocimientos actualizados y en un concepto basado en el apoyo de madre a madre.
 
APILAM -¿Qué tipo de consultas sobre lactancia os realizan con más frecuencia?
ALLETA -Dificultades en la posición en las tomas, duración de las mismas, mastitis, introducción de alimentación complementaria, cómo compaginarla con la vuelta al trabajo...
 
APILAM -En vuestra opinión, ¿qué factores facilitan la lactancia materna? 
ALLETA -Creemos que la formación de los profesionales que atienden a las madres y sus bebés es un factor básico. Aún encontramos profesionales que recomiendan el “cada-tres-horas-diez-minutos”, cuando el pecho se sabe que es a DEMANDA.
Pero sobre todo, las ganas que tiene una madre por vivir esta experiencia y cómo su entorno más inmediato la acompaña.
 
APILAM -¿Cómo surgió la iniciativa del donativo a e-lactancia?
ALLETA -Desde la asociación ALLETA conocemos el trabajo del Dr.Paricio y la web e-lactancia que tan útil es para las madres que estamos dando pecho. También tuvimos el placer de tenerlo como ponente en el Curso de Actualización en Lactancia Materna de 2011 que organizamos desde Alleta. Reconocemos su dedicación y consideramos que es un proyector BÁSICO y necesario.
 
APILAM -¿Qué os decidió a realizar el donativo a e-lactancia?
ALLETA -La importancia de tener una web de referencia rigurosa y actualizada sobre la compatibilidad de los medicamentos y sobre todo, apoyar a un gran profesional que vive y siente la lactancia de la misma manera que la sentimos desde la asociación.
 
APILAM -En una frase, qué es para ALLETA la lactancia materna
ALLETA -La lactancia materna es algo que va mas allá de un nutriente, es calor, es amor, es madre, es sobre todo, vínculo.

L'entrevista ha estat publicada al bloc d'APILAM, Todo sobre lactancia.



07 d’abril 2015

LA Mª JOSÉ


Aquesta setmana us presentem un breu relat que més que una història de lactància és un agraïment. 
La Mª José ens ha fet un retorn de la seva experiència i ens ha encantat saber que amb la seva segona filla ha pogut viure la lactància com ella volia.

Gràcies M. José per fer-nos arribar aquestes paraules.
 

La meva experiència suposo que és força corrent. 
Al meu primer fill només li vaig poder donar el pit dos mesos i convinat amb biberó...em sentia fatal!!!!

A la segona vaig jurar-me que ho aconseguiria...No va ser fàcil. Al mes i mig vaig anar a parlar amb la llevadora per dir-li que no podia continuar, no podia més. La nena plorava cada hora i mitja, jo estava esgotada, no podia dormir, tenia la sensació de que no feia res més en tot el dia que donar el pit... 

La llevadora em va aconsellar el vostre grup. Amb vosaltres, miraculosament, em van desaparèixer tots els dubtes,tots els neguits, de tal manera que vaig poder gaudir de donar el pit a la meva filla durant tot el seu primer any de vida. Va ser fantàstic. Aquell lligam encara dura ara, i crec que durarà sempre. 

GRÀCIES.