Què té la llet materna que no tingui la resta?

Avui em permetreu citar textualment un altre bloc. Però és que no em puc estar. La feinada, i sobretot la bona i encertada informació que dona l'Eloísa al bloc Maternidad Diferente, així m'obliguen.

Sempre hem sentit a dir que la llet materna és millor que la de fòrmula, que és molt més rica i que sempre hi han coses que no es poden copiar, malgrat la millora que han experimentats les llets artificials. Doncs pot ser mai haviem tingut l'oportunitat de veure-ho tan clarament. No més comparant quantitativament ambdues llistes, la diferència salta a la vista. Per no parlar de la qualitat.

LECHE MATERNA:
Agua
Hidratos de Carbono (fuente de energía)
Lactosa
Oligosacáridos (ver más abajo)
Ácidos carboxílicos
Alfa hidroxiácidos
Ácido Láctico
Proteínas (para los músculos y los huesos)
Lactoalbúmina
Alfa-lactoalbúmina
HAMLET (Alfa-Lactoalbúmina modificada para atacar células de tumores)
Lactoferrina
Multitud de factores antimicrobianos (ver más abajo)
Caseína
Albúmina sérica
Nitrógenos no protéicos
Creatina
Creatinina
Urea
Ácido úrico
Péptidos (ver más abajo)
Aminoácidos (los ladrillos que forman las proteínas)
Ácido glutámico
Glutamina
Taurina
Alanina
Treonina
Serina
Glicina
Ácido aspártico
Leucina
Cistina
Valina
Lisina
Histidina
Fenilalanina
Tirosina
Arginina
Isoleucina
Ornitina
Metionina
Fosfoserina
Fosfoetanolamina
α-aminobutirato
Triptófano
Prolina
Carnitina (compuesto de aminoácidos necesarios para hacer uso de ácidos grasos como fuente de energía)
Nucleótidos (las unidades estructurales del ADN y el ARN)
5’-Adenosín monofosfato (5”-AMP)
3’:5’- Adenosín monofosfato cíclico (3’:5’-cyclic AMP)
5’- Citidina Monofosfato (5’-CMP)
Citidina Difosfato Colina (CDP colina)
Guanosín difosfato (GDP)
Guanosina difosfato Manosa
3’- Uridina monofosfato (3’-UMP)
5’- Uridina monofosfato (5’-UMP)
Uridina difosfato (UDP)
Uridina difosfato hexosa (UDPH)
Uridina Difosfato N-Acetilglucosamina (UDPAH)
Uridina Difosfato Ácido Glucurónico (UDPGA)
Otros muchos nucleótidos del tipo UDP recién descubiertos
Lípidos
Triglicéridos
Ácidos grasos poliinsaturados de cadena larga
Ácido docosahexaenoico (DHA) (importante para el desarrollo del cerebro)
Ácido araquidónico (AA) (importante para el desarrollo del cerebro)
Ácido linoleico (LA)
Ácido alfa-linolénico (ALA)
Ácido eicosapentaenoico (EPA)
Ácido linoleico conjugado (ácido rumenico)
Ácidos grasos libres
Ácidos grasos monoinsaturados
Ácido oléico
Ácido palmitoleico
Ácido heptadecanoico
Ácidos grasos saturados
Ácido esteárico
Ácido palmítico
Ácido Laúrico
Ácido mirístico
Fosfolípidos
Fosfatidilcolina
Fosfatidiletanolamina
Fosfatidilinositol
Lisofosfatidilcolina
Lisofosfatidiletanolamina
Plasmalógenos
Esfingolípidos
Esfingomielinas
Gangliósidos
GM1
GM2
GM3
Glucosilceramida
Glucoesfingolípidos
Galactosilceramida
Lactosilceramida
Globotriaosilceramida (GB3)
Globósido (GB4)
Esteroles
Escualeno
Lanosterol
Dimetilsterol
Metosterol
Latosterol
Desmosterol
Triacilglicerol
Colesterol
7-dehidrocolesterol
Estigmaesterol y campesterol
7-ketocolesterol
β-Sitosterol
Latosterol
Metabolitos de la vitamina D
Hormonas esteroides
Vitaminas
Vitamina A
Beta caroteno
Vitamina B6
Vitamina B8 (Inositol)
Vitamina B12
Vitamina C
Vitamina D
Vitamina E
a-Tocoferol
Vitamina K
Tiamina
Riboflavina
Niacina
Ácido fólico
Ácido pantoténico
Biotina
Minerales
Calcio
Sodio
Potasio
Hierro
Zinc
Cloruro
Fósforo
Magnesio
Cobre
Manganeso
Yoduro
Selenio
Colina
Azufre
Cromo
Cobalto
Flúor
Níquel
Metal
Molibdeno (elemento esencial en muchas enzimas)
Factores de crecimiento (contribuyen a la maduración del recubrimiento intestinal)
Citokinas
interleukina-1β (IL-1β)
IL-2
IL-4
IL-6
IL-8
IL-10
Factor estimulante de colonias de granulocitos (G-CSF)
Factor estimulante de colonias de macrófagos (M-CSF)
Factor de crecimiento derivado de las plaquetas (PDGF)
Factor de crecimiento endotelial vascular (VEGF)
Factor de crecimiento de los hepatocitos -α (HGF-α)
HGF-β
Factor de necrosis tumoral-α
Interferón-γ
Factor de crecimiento epitelial (EGF)
Factor de crecimiento transformante-α (TGF-α)
TGF β1
TGF-β2
Factor de crecimiento insulínico-I (IGF-I) (conocido como somatomedina C)
Factor de crecimiento insulínico- II
Factor de crecimiento nervioso (NGF)
Eritropoyetina
Péptidos (combinaciones de aminoácidos)
HMGF I (Factor de crecimiento humano)
HMGF II
HMGF III
Colecistoquinina (CCK)
β-endorfinas
Hormona paratiroidea (PTH)
Péptido relacionado con la hormona paratiroidea (PTHrP)
β-defensinas-1
Calcitonina
Gastrina
Motilina
Bombesina (peptido liberador de gastrina, también conocido como neuromedina B)
Neurotensina
Somatostatina
Hormonas (mensajeros químicos que Mandan señales desde una célula, o grupo de células, a otra/s a través de la sangre)
Cortisol
Tiroyodina (T3)
Tiroxina (T4)
Hormona estimulante de la Tiroides (TSH) (también conocida como Tirotropina)
Hormona liberadora de Tirotropina (TRH)
Prolactina
Oxytocina
Insulina
Corticosterona
Trombopoyetina
Hormona liberadora de Gonadotropina (GnRH)
GRH
Leptina (contribuye a la regulación de la ingesta de alimentos)
Grelina (contribuye a la regulación de la ingesta de alimentos)
Adiponectina
Factor inhibidor de la lactancia (FIL)
Eicosanoides
Prostaglandinas (enzimáticamente derivadas de los ácidos grasos)
PG-E1
PG-E2
PG-F2
Leucotrienos
Tromboxanos
Prostaciclinas
Enzimas (catalizadores que regulan las reacciones químicas en el cuerpo humano)
Amilasa
Arisulfatasa
Catalasa
Histaminasa
Lipasa
Lisozima
PAF-acetilhidrolasa
Fosfatasa
Xantina oxidasa
Antiproteasas (se cree que se unen a las macromoléculas, como las enzimas, y, como consecuencia, previenen reacciones alérgicas y anafilácticas)
a-1-antitripsina
a-1- antiquimotripsina
Factores inmunológicos (utilizados por el sistema inmune para identificar y neutralizar objetos extraños, como bacterias o virus).
Leucocitos (glóbulos blancos)
Fagocitos
Basófilos
Neutrófilos
Eosinófilos
Macrófagos
Linfocitos
Linfocitos B (también conocidos como células B)
Linfocitos T (también conocidos como células C)
sIgA (Inmunoglobulina A Secretora) (el factor inmunológico más importante)
IgA2
IgG
IgD
IgM
IgE
Complemento C1
Complemento C2
Complemento C3
Complemento C4
Complemento C5
Complemento C6
Complemento C7
Complemento C8
Complemento C9
Glicoproteínas
Mucinas (atacan a las bacterias y los virus para evitar que se aferren a las mucosas)
Lactadherina
Alpha-lactoglobulina
Alpha-2 macroglobulina
Antígenos Lewis
Ribonucleasa
Inhibidores de la hemaglutinina
Factor Bifidus (incrementa el crecimiento de Lactobacillus bifidus – que son bacterias beneficiosas para el organismo)
Lactoferrina (encierra el hierro para evitar que las bacterias lo utilicen para reproducirse y propagarse)
Lactoperoxidasa
Proteína que aísla la vitamina B12 (inhibe el crecimiento de microorganismos)
Fibronectina (hace a los fagocitos más agresivos, minimiza la inflamación y repara el daño causado por la inflamación)
Oligosacáridos (más de 200 tipos diferentes)


LECHE DE FÒRMULA
Agua
Hidratos de carbono
Lactosa
Maltodextrina de maíz
Proteínas
Concentrado de lactoalbúmina parcialmente hidrolizado y con menos minerals (procedente de leche de vaca)
Lípidos
Oleína de palma
Aceite de soja
Aceite de coco
Soybean oil
Coconut oil
Aceite de cártamo alto oleico (o aceite de girasol)
Aceite de M. alpina oil (DHA de hongos)
Aceite de C.cohnii oil (AA de algas)
Minerales
Citrato de potasio
Fosfato de potasio
Cloruro de calcio
Fosfato tricalcio
Citrato de sodio
Cloruro de magnesio
Sulfato ferroso
Sulfato de zinc
Cloruro de sodio
Sulfato de cobre
Yoduro de potasio
Sulfato de manganeso
Selenato de sodio
Vitaminas
Ascorbato de sodio
Inositol
Bitartrato de Colina
Alfa-tocoferol acetato
Niacinamida
Pantotenato de calcio
Riboflavina
Vitamina A acetato
Clorhidrato de piridoxina
Mononitrato de tiamina
Filoquinona
Biotina
Vitamina D3
Vitamina B12
Enzima
Tripsina
Aminoácidos
Taurina
L-Carnitina (una combinación de dos aminoácidos diferentes)
Nucleótidos
Citidina 5' Monofosfato
Uridina 5' Monofosfato Disódico
Adenosín 5’ Monofosfato
Guanosín disódico


Sobren les paraules!!!!

Ni rabietas ni conflictos

SENTIM INFORMAR-VOS DE QUE HEM HAGUT D'AJORNAR LA XERRADA-PRESENTACIÓ DE ROSA JOVÉ.

US INFORMAREM DE LA NOVA DATA I HORA TAN AVIAT ENS SIGUI POSSIBLE.

El proper dimecres 25 de maig tornem a tenir una cita. Aquesta vegada per acudir a la xerrada de la Rosa Jové, psicòloga lleidatana especialitzada en psicologia clínica infantil i juvenil i psicopediatria (de 0 a 3 anys) i vicepresidenta d'Alleta, que a més, aprofitarà per presentar-nos el seu darrer llibre: Ni rabietas ni conflictos - Soluciones fáciles y definitivas para problemas de comportamiento de 0 a 12 años

Per a l'autora, parlar de rebequeries no seria pot ser el més encertat; encara que no podem negar que en una família que conviu junta els 365 dies de l'any sorgeixin conflictes. És per això que hem de veure en els conflictes, en les "rebequeries" una ocasió per l'aprenentatge. Davant de la demanda, correcta o no, millor una explicació i alternatives per al seu comportament que frenar el desig sense cap raonament per part nostra.

El llibre doncs, analitza les situacions de conflicte i s'aborden per edat, segons el que pot anar assumint el menor. I sobre tot, es pretenen resoldre des d'el respecte i l'amor, que tots desitgem per a nosaltres mateixos.

Us reiterem doncs la nostra invitació i us recordem el lloc i l'hora:

Dimecres 25 de maig a les 18h
Sala Alfred Perenya de l'IMAC
Av. Blondel 64, 1a planta

Cordialment,

l'equip d'ALLETA

Un concurs fotogràfic sobre Lm, ara al Penedés

Els grups de suport a la lactància de l'Alt Penedès (Pit nature i tots els GAMMA) han organitzat un concurs fotogràfic de lactància materna, aprofitant el lema de la SMLM 2001, Lactància Materna. Comunicaʼt. Una experiència en 3D, com a eix vertebrador.

Podeu trobar les bases al bloc. A més, ens informen que les imatges rebudes i seleccionades formaràn part d'una exposició itinerant que començarà el dia 15 de setembre a l'Escorxador de Vilafranca del Penedès, el mateix dia en que tindrà lloc l'entrega de premis.

Des d'Alleta us animem a participar i a difondre aquesta inicativa.

A més, aprofitem per mostrar-vos les imatges guanyadores d'un altre concurs de fotografies sobre Lactància Materna, aquest de gran tradició. Si seguiu l'enllaç, podreu gaudir de les fotos de la XV Edició del Concurs Fotogràfic de Lactància Materna Marina Alta.

Neix URGELLET

El passat dilluns 16 de maig, URGELLET va fer la seva presentació oficial al Club CatalunyaCaixa de Bellpuig. Podeu llegir el relat de primera mà al seu bloc.

Els assistents van poder escoltar de primerà mà les responsables de que aquest nou grup comenci a Bellpuig, van poder veure un troç del video El pit no té horari i després van poder conversar directament amb elles mentre berenaven.

Des d'ALLETA un cop més us felicitem per la iniciativa i us donem l'enhorabona.

Per a tots i totes les que no vam poder assistir a la presentació, l'enllaç de l'entrevista a Cafeïna amb l'Helena, la Gemma i la Marta.

Neix el primer Banc de Llet Materna comunitari a Catalunya

A Catalunya per fi és possible ser donant de llet materna. El Banc de Sang i Teixits de Catalunya recull ara també llet materna per contribuir al desenvolupament dels nounats de baix pes (entre 800 i 1.500 grams)amb risc de patologia digestiva o intestinal, dèficit immunitari o una salut precària i per després de cirurgies de l'aparell digestiu, , ja que aquesta llet és més fàcil de digerir i facilita la recuperació intestinal.

Com ens explica l'Alba Padró al seu bloc, i cito textualment, un Banc de Llet (BLL) és un centre especialitzat en fomentar i promocionar la lactància materna, i en la recol•lecció i el processament de la llet de donant. Per garantir la dispensació d’un producte segur i d’alta qualitat als nadons que els calgui i sempre sota prescripció mèdica.Existeixen dos tipus de BLL; els hospitalaris que només s’ocupen de processar la llet del seu hospital i els comunitaris que, com és el cas del Banc de Sang i Teixits, neix per donar servei a totes les maternitats de Catalunya


El fet que fa doncs que el naixement d'aquest nou banc de llet materna sigui especialment important és precisament que d'ell es beneficiaran tots els prematurs i nounats de Catalunya que ho necessitin, de manera que es pot ser donant a Lleida i beneficiar a un nadó de qualsevol altre punt del nostre petit, i avui més gran, país.

Per ser donant de llet no més cal estar alletant, comptar de bona salut, tenir uns hàbits de vida saludables i no prendre medicació regular, ser consumidor d'alcohol o fumador. I per fer efectiva la donació, cal posar-se en contacte amb qualsevol dels Centres fixos del Banc de Sang i Teixits i seguir els passos que ens marquen.

Cal ressenyar que ser donant no ens compromet a donar-ne un volum determinat ni durant un període de temps concret, que podem deixar de ser donants quan ho desitgem i que solament hem d'informar si es produeix qualsevol canvi en la nostra salut o si canviem de medicació per qualsevol motiu, encara que sigui momentàniament.

Per més informació, podeu descarregar-vos el quadríptic amb tota la informació que necessiteu.

Des d'ALLETA felicitem aquesta iniciativa i us convidem a fer-ne difusió per a que un projecte de tanta importància i tanta envergadura tingui tot l'èxit que els nadons prematurs i nounats que ho necessitin es mereixen.

Tels linguals: 2a sessió del curs

Per a la segona sessió del Curs d'Actualització en Lactància Materna 2011, que va tenir lloc el passat 16 d'abril, vam comptar amb la presència de Luís Ruiz, pediatre al Centre de Salut del Castell en Castelldefels ( Barcelona), ex coordinador de la IHAN, docent d'ACPAM i un gran expert en lactància.

En aquesta ocasió ens va venir a parlar de tels linguals, una membrana que subjecta la llengua per la part inferior i que pot afectar la parla i la lactància, generant en la mare dolor, mastitis de repetició i clivelles entre altres símptomes; i/o baix augment de pes, regurgitacions abundants i freqüents, "callos" de lactància i retrognàtia en el nadó.

Luís Ruiz ens va parlar de la seva experiència com a pediatre i de la seva pròpia evolució en el diagnòstic i tractament dels tels linguals. A més, ens va fer reflexionar de la importància d'una actuació temprana i adequada per a una correcta solució del problema, tant pel nadó com per la mare, i per evitar conseqüències en el futur desenvolupament orofacial del nen.

Sobre tels linguals s'han publicat diversos estudis i tots amb dades diferents, però si una conclusió podem extreure de tots ells és que l'anquiloglòsia és més comuna dels que ens pensem i que interfereix en la lactància, donat que afecta als moviments de la llengua i per tant a la succió. A més, molts estudis parlen que es tracta d'una condició congènita i en moltes ocasions, hereditària.

Per a una correcta succió, la llengua ha de poder realitzar diversos moviments, com són els d'EXTENSIÓ (per cubrir la geniva inferior amb la llengua i evitar mossegar el pit), ELEVACIÓ (que permet elevar la llengua fins al paladar i comprimir l'arèola), LATERALITZACIÓ (que permet moure la llengua cap als costats) i el PERISTÀLTIC (que fa que la llet pugui ser deglutida). Un nen amb un tel lingual curt pot tenir qualsevol d'aquests moviments afectat, de manera que la quantitat de llet que pren pot no ser la necessària degut a un mal "agarre". Per compensar aquesta falta de llet, el nen realitza una sèrie de moviments compensatoris que poden originar dolor i ferides en el mugrò de la mare.

Com sospitar doncs d'una possible anquilogòsia?

Un nadó al que li costa agafar-se al pit; un nen que quan plora no aixeca la llengua o no la pot treure del llavi; una asimetria facial; popades llarguíssimes i molt freqüents; una mare amb clivelles que no marxen al millora postura; mastitis i infecció al pit; retrognàtia.... Són tot símptomes que ens poden indicar la possible presència d'un frenell que caldrà valorar.

Per valorar correctament un tel lingual necessitem doncs saber de quin tipus pot ser, ja que segons el punt d'inserció pot ser anterior i posterior.

TIPUS 1: És el més fàcil de veure i el més conegut. La llengua presenta una incisió al mig i sol tenir forma de cor. El tel està situat a la punta de la llengua.

TIPUS 2: És molt semblant a l'anterior però amb la diferència que està més cap a la base de la llengua, motiu pel qual pot no presentar cap divisió i no té forma de cor.

TIPUS 3: La llengua apareix com un bloc empegat a la base i el tel es pot apreciar a la part central. La part central de la llengua s'enfonsa durant l'extensió i la punta de la llengua s'eleva.

TIPUS 4: Es tracta del més difícil de reconèixer ja que el tel es troba amagat sota un membrana mucosa i aparentment sembla que no existeixi. No obstant, la llengua està com empegada a sota de la boca i la mobilitat es veu molt restringida.




Una vegada comprovada l'existència d'un tel lingual curt, la millor opció es la frenectomia, una intervenció senzilla que no necessita hospitalització i després de la qual mare i nadó poden apreciar una millora immediata.

Per què optar per una frenectomia?

Doncs perquè la lactància no ha de fer mal. I el dolor és la causa més freqüent d'abandonament prematur de la lactància materna.

Perquè a curt termini podem aconseguir que la criatura succioni la quantitat de llet que necessita pel seu creixement; recuperi el bon ritme de creixement que moltes vegades es veu afectat degut al fet que no aconsegueixen extreure tota la llet que necessiten; que desapareguin gasos i còlics originats per una excessiva ingesta de llet rica en lactosa degut a la mala postura; eliminar callos de lactància, evitar regurgitacions provocades per la necessitat d'ingerir més llet per aconseguir els nutrients necessaris...

La mare també pot notar canvis. Les preses es tornen menys freqüents, el nadó es queda saciat i descansa més. Les clivelles desapareixen degut a que el agarre millora, el pit es buida correctament i desapareixen també les mastitis.

I a llarg termini, haurem ajudat a un correcte desenvolupament orofacial dels nostres fills ja que un tel lingual curt pot afectar a una correcta posició de les dents perquè tendeix a provocar retrognàtia i mala oclusió dental; facilitarem que el paladar s'obri i evitarem que siguin futurs respiradors orals; haurem eliminat un factor de risc per futurs problemes respiratoris, otitis, sinusitis, bronquitis i neumònies; evitarem problemes en la parla (un tel lingual curt pot afectar a la pronúncia de diverses consonants: /r/, /ir/, /l/, /t/, /d/, /n/, /c/, /s/ i /z/. I fins i tot, ajudarem a la seva correcta integració social ja que l'anquiloglòsia pot interferir negativament en aspectes tan sezills com llepar un gelat o donar un petó.

(1)Per aquest resum m'he basat en la presentació del Dr. Ruiz i en l'article:
PADRÓ AROCAS, A.: Anquiloglosia Como factor perturbador de una lactancia placentera y eficaz, del que podeu trobar un resum a la web d'Alba Lactància Materna.

Els biberons més enllà de l'any podrien fomentar l'obesitat

Un article publicat al diari El Mundo recull els resultats d'un estudi aparegut a la revista The Journal of Pediatrics segons els qual el 22,3% dels nens de l'estudi que eren obesos havien pres biberons de llet més enllà de l'any de vida.

Han de deixar de prendre llet doncs? De cap manera. El problema no és la llet, sinó els hàbits. Molts d'aquests nens compensaven l'instint de succió i la necessitat de contacte amb el biberò. De fet, aquesta pràctica de deixar als nens succionant del biberó durant períodes de temps llargs ja s'havia relacionat amb l'aparició de càries.

Una bona opció és, com no, mantenir la lactància més enllà de l'any. Perquè els aporta nutrients que encara necessiten, perquè calma el seu instint de succió, perquè sstisfà la seva necessitat de contacte, de carícies i perquè prevé contra l'obesitat. De fet, l'OMS (l'Organització Mundial de la Salut) recomana mantenir la lactància exclusiva fins als sis mesos i després complementada amb altres aliments fins al menys els dos anys i a partir de llavors, fins que mare i nen vulguin.