Ya se quedó dormida la muchachita.
Cerró de nuevo su corazón de palma.
Terminó su lección de 24 horas en que la vida
es un juguete que se arma y desarma.
¡Qué linda se ve mi muchachita dormida!
Parece un marque se quedara quieto de repente,
o una canción que no necesitara viento para oírse;
mi muchachitamilagro, mi deslumbrante mujercita en
miniatura...
Pequeña y misteriosa mano, pestañas que salieron de mi
viente.
¿Dónde estará escondida esa maravillosa fuerza
que me tejió por dentro esa muñeca?
¿Cómo fue que el amor floreció de esta manera?
¡Qué estrella me reventó en el sexo
y me entregó este chiquito planeta perfecto...!
03 de juliol 2009
02 de juliol 2009
Gràcies
Moltes gràcies a totes les que en una calurossísima tarda com la d'ahir us heu atansat a La Mitjana a celebrar la cloenda de curs.
Tal i com heu demanat, us recordem que les bases del concurs les teniu aquí mateix, a la columna de la dreta del blog. I si em permeteu us passo un petit truc, per fer-ho més ràpid: com que segur que moltes les teniu en format digital, les podeu enviar per correu-e a la vostra botiga de fotografia, demaneu la mida addient, i quan hi aneu ja us les tindran llestes.
Quan les tingueu, si no voleu enviar-les per correu, també les podeu portar en mà qualsevol dia que feu una volteta pel carrer Major ara que fan rebaixes a Alleta, al:
Animeu-vos que segur que en teniu de xulíssimes i així aportem el nostre granet de sorra per normalitzar la lactància.
Una abraçada i que tingueu molt bon estiu,
L’equip d’Alleta
Tal i com heu demanat, us recordem que les bases del concurs les teniu aquí mateix, a la columna de la dreta del blog. I si em permeteu us passo un petit truc, per fer-ho més ràpid: com que segur que moltes les teniu en format digital, les podeu enviar per correu-e a la vostra botiga de fotografia, demaneu la mida addient, i quan hi aneu ja us les tindran llestes.
Quan les tingueu, si no voleu enviar-les per correu, també les podeu portar en mà qualsevol dia que feu una volteta pel carrer Major ara que fan rebaixes a Alleta, al:
Centre de Recursos Juvenils _Palma
C/ La Palma 5-10
Lleida
Animeu-vos que segur que en teniu de xulíssimes i així aportem el nostre granet de sorra per normalitzar la lactància.
Una abraçada i que tingueu molt bon estiu,
L’equip d’Alleta
30 de juny 2009
Trobada Alleta - Donallum - Lleidacría
Benvolgudes, benvolguts,
S'apropa el final del curs escolar i, amb ell, finalitzen les trobades periòdiques que ens han aplegat al voltant de les nostres inquietuds sobre embaràs, part, lactància i criança dels nostres fills i filles.
Us convidem a celebrar tot el que hem compartit el pròxim dia 1 de juliol, al Parc de la Mitjana de Lleida, a partir de les 18.30h.
Si cadascú de nosaltres porta alguna cosa per berenar, de ben segur que la festa està assegurada.
Evidentment, la invitació és oberta a totes les famílies.
Us hi esperem a tots!!
ALLETA, Associació Lleidatana Alletament Matern
DONALLUM, Associació catalana per un part respectat
Lleidacria, Grup de criança
S'apropa el final del curs escolar i, amb ell, finalitzen les trobades periòdiques que ens han aplegat al voltant de les nostres inquietuds sobre embaràs, part, lactància i criança dels nostres fills i filles.
Us convidem a celebrar tot el que hem compartit el pròxim dia 1 de juliol, al Parc de la Mitjana de Lleida, a partir de les 18.30h.
Si cadascú de nosaltres porta alguna cosa per berenar, de ben segur que la festa està assegurada.
Evidentment, la invitació és oberta a totes les famílies.
Us hi esperem a tots!!
ALLETA, Associació Lleidatana Alletament Matern
DONALLUM, Associació catalana per un part respectat
Lleidacria, Grup de criança
23 de juny 2009
DANDO EL PECHO
Al cogerla tengo que tener cuidado.
Es como tartar de cargar un montoncito de agua
sin que se derrame.
Me siento en la mecedora,
la acuno,
y al primer quejido,
empiezo a dar leche como vaca tranquila.
Ella vuelve a ser mía,
pegadita a mí,
dependiendo de mí
como cuando sólo yo la conocía
y vivía en mi vientre.
Gioconda Belli
Es como tartar de cargar un montoncito de agua
sin que se derrame.
Me siento en la mecedora,
la acuno,
y al primer quejido,
empiezo a dar leche como vaca tranquila.
Ella vuelve a ser mía,
pegadita a mí,
dependiendo de mí
como cuando sólo yo la conocía
y vivía en mi vientre.
Gioconda Belli
09 de juny 2009
Valors? Qui no els té realment?
Avui m'agradaria deixar-vos un enllaç per reflexionar, justament ara que està de moda dir que la nostra joventut i els nostres nens careixen d'educació, de valors, que no tenen una paraula amable per a ningú, que tot ho volen i que ho volen ara mateix.... Però realment, els hem ofert alguna cosa diferent? Què els hem ensenyat deixant-los dormir sols mentre ploren perque tenen por? Què han aprés mentre els seus pares treballavem i treballavem i ells ens necessitaven?
El text de la Nuria Otero reflexiona sobre aquests nens que ja no volen ser princeses ni prínceps perque el tron en el que els han assegut els obliga a ser-hi sols, plens de joguines, maquinetes i objectes molt desitjables però que amaguen l'etiqueta de la culpa amb la que foren comprats.
http://proyectomaterna.es/articulos/maternidad-y-crianza/las-ninas-ya-no-quieren-ser-princesas/
Espero que us agradi i que us faci reflexionar sobre el que volem pels nostres fills.
El text de la Nuria Otero reflexiona sobre aquests nens que ja no volen ser princeses ni prínceps perque el tron en el que els han assegut els obliga a ser-hi sols, plens de joguines, maquinetes i objectes molt desitjables però que amaguen l'etiqueta de la culpa amb la que foren comprats.
http://proyectomaterna.es/articulos/maternidad-y-crianza/las-ninas-ya-no-quieren-ser-princesas/
Espero que us agradi i que us faci reflexionar sobre el que volem pels nostres fills.
LA CUNA VACÍA
LA CUNA VACÍA es un libro que nace de una necesidad. La necesidad de hablar, sin temor ni falsos mitos, acerca de una realidad que viven muchas parejas y para la que nadie está nunca preparado: la pérdida de un bebé en algún momento del embarazo,
los hijos que nunca llegan a nacer.
los hijos que nunca llegan a nacer.
Cuando esta dura experiencia tiene lugar, es preciso abordarla desde diferentes perspectivas, que en estas páginas se desarrollan con la intención de aportar luz sobre un tema casi siempre relegado a la sombra: la correcta información, el buen acompañamiento y el apoyo del entorno, la intervención psicológica, la despedida y los rituales de la pérdida, los estudios médicos posteriores… Aspectos que no deben ser tratados como tabúes, porque en tal caso sólo contribuyen a añadir un dolor innecesario a un dolor de por sí inevitable.
En palabras de Michel Odent, cirujano y fundador del Centro de Investigación de la Salud Primal de Londres: «Desde hace algunas décadas, la probabilidad de una “cuna vacía” en el embarazo o tras el parto se ha reducido notablemente.
Pero cualquier madre, padre o profesional que lo haya sufrido sabe que no es razón para ignorar los problemas que conlleva. Debemos estar agradecidos a M. Àngels Claramunt, Mónica Álvarez, Rosa Jové y Emilio Santos por abordar de frente estos problemas desde una perspectiva del siglo XXI, científica, sociológica y cultural».
02 de juny 2009
Gegants prolactància
L'Helena ens fa arribar aquesta foto per al nostre blog i ens comenta:
Aquest cap de setmana passat Tàrrega va celebrar la Ciutat Gegantera 2009, aplegant gegants de tot Catalunya. Només us vull enviar la foto dels gegants de L'Espluga de Francolí perquè em van encantar!! Son un home i una dona del neolític, la dona porta al seu nadó en braços mentre l'alleta.
No son bonics?
Una abraçada,
Helena.
Aquest cap de setmana passat Tàrrega va celebrar la Ciutat Gegantera 2009, aplegant gegants de tot Catalunya. Només us vull enviar la foto dels gegants de L'Espluga de Francolí perquè em van encantar!! Son un home i una dona del neolític, la dona porta al seu nadó en braços mentre l'alleta.No son bonics?
Una abraçada,
Helena.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
