IMPORTANT !

A partir del 22 de setembre ens reunim els dilluns de 17:30 a 19:00 al Centre Cívic de Pardinyes.

Igualment, els nostres telèfons continuen estant disponibles per a qualsevol consulta o dubte que tinguis, i si es necessari, podem quedar amb vosaltres i veure'ns.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Documentació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Documentació. Mostrar tots els missatges

09 de març 2016

8 DE MARÇ. XERRADA TREBALLAR I ALLETAR, PREPAREM LA TORNADA A LA FEINA


En el marc del Dia Internacional de la Dona, l'equip d'Alleta hem preparat la xerrada-taller Treballar i alletar, preparem la tornada a la feina.

En aquesta xerrada les nostres companyes tracten el tema de la legislació pel que fa al permís de lactància de les mares que treballen fora de casa, quines eines tenes al seu favor per a poder compaginar la lactància amb la tornada al món laboral, i sobretot expliquen acuradament com podem extreure'ns la llet materna, conservar-la i arribar a fer-nos el nostre propi banc de llet.

En acabar la xerrada les nostres oients han pogut explicar-nos les seves experiències i els dubtes que tenen davant el repte personal d'incorporar-se a la feina essent una mare lactant.

Mostra dels diferents tipus de tirallets que podem trobar al mercat.
La Neus ens parla de la part de legislació i de l'extracció manual de llet materna.
La Núria tracta els possibles mal de caps que ens podem trobar a l'hora d'extreure'ns llet fora de casa.
La Núria ens mostra els tipus de tirallets i com utilitzar-los de la millor manera.

Tot seguit teniu el link amb la presentació de la xerrada-taller:

Moltes gràcies a totes les assistens per la vostra participació!!!

Equip d'Alleta


12 de novembre 2015

SMLM 2015: L'alimentació de la mare lactant

Dins del context de la Setmana Mundial de la Lactància Materna, el dia 8 d'octubre la nostra companya MªJosé -mare treballadora, assessora de lactància i doula, va oferir al Centre Cívic de Pardinyes la xerrada: L'alimentació de la mare lactant: mites i realitats.

Una xerrada amb continguts molt necessaris per la salut de les mares lactants. 

Entre les assistents hi comptavem futures mares, mares lactants i professionals sanitàries. 



Tot seguit teniu el link de la presentació de la xerrada.


SMLM 2015: Preparem la tornada a la feina



El passat 7 d'octubre, en el marc de la Setmana Mundial de la Lactància Materna, l'equip d'Alleta vam oferir la xerrada Alletar i treballar, un dret, seguida d'una xerrada-taller que vam anomenar Preparem la tornada a la feina: l'extracció de llet materna.

La Neus ens va parlar de com les mares ens podem preparar per compaginar la lactància materna amb la tornada a la feina. Tot tractant des dels aspectes legals relacionats amb els permisos de maternitat i lactància, fins a la previsió que caldria fer pel que fa a l'alimentació de la criatura lactant.
El tema va generar moltes preguntes i va permetre resoldre els dubtes de les assistents pel que fa a la burocràcia dels permisos de maternitat, així com la inseguretat que genera la incorporació a la feina quan ets mare recent.

Tot seguit la Núria ens va explicar tot allò relacionat amb l'extracció de la llet materna. Es va parlar de quan és necessari l'extracció de llet materna, diferents tipus de tirallets i tècniques d'extracció i conservació de la llet materna entre d'altres.
La xerrada-taller va permetre la interacció entre les mares assistents, que van compartir experiències i consells, a l'hora que s'aclarien dubtes i es tractaven les possibles dificultats que poden trobar les mares a l'hora d'extreure's la llet.


En el següent link podeu veure la presentació de les xerrades.
https://www.slideshare.net/secret/ih6zIN6jDG4lvw






17 de març 2015

ALLETAR I TREBALLAR UN DRET DE LES DONES, conferència en conmemoració del Dia de la Dona


El passat 11 de març l'equip d'Alleta us vam oferir la conferència: Alletar i treballar, un dret de les dones, a càrreg d'Aurora Richarte, membre de la Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya.

Taula de presentació de l'acte formada per la Neus, vocal d'Alleta, l'Aurora Richarte i la nostra presidenta, la Noèlia.
L'Aurora ens va parlar dels drets que tenen les dones un cop són mares: el permís de maternitat, la lactància, la reducció de jornada, l'exedència, la cura d'un fill/a amb malaltia greu, ...

L'acte va tenir molt bona acollida i la participació de les assistents va ser força activa. Queda clar que el tema ens preocupa i ens planteja dubtes que cal resoldre.
L'Aurora Richarte amb part de l'equip d'Alleta.

Tot seguit us pengem el powerpoint de la conferència:

http://www.slideshare.net/nuriasemis/alletar-i-treballar-un-dret-de-les-dones-45943644









09 de març 2015

ELS DRETS DE LA MARE TREBALLADORA

Ana Pacheco, advocada.
Com ja sabeu el 8 de març se celebra el dia internacional de la dona treballadora. 
Nosaltres, com a dones i mares treballadores volem compartir amb vosaltres uns documents elaborats per l'advocada Ana Pacheco, on amb rigor i tot luxe de detalls tracta el tema dels permisos, baixes i tota la documentació que hi està relacionada; ja sigui en el cas de mares treballadores per compte aliè com per mares autònomes, des de l'embaràs i postpart, així com en casos d'adopció.



https://www.slideshare.net/secret/Nd4aw0qcsTvb7Q
 https://www.slideshare.net/secret/rR6CaxQicF15R5




21 de maig 2011

Què té la llet materna que no tingui la resta?

Avui em permetreu citar textualment un altre bloc. Però és que no em puc estar. La feinada, i sobretot la bona i encertada informació que dona l'Eloísa al bloc Maternidad Diferente, així m'obliguen.

Sempre hem sentit a dir que la llet materna és millor que la de fòrmula, que és molt més rica i que sempre hi han coses que no es poden copiar, malgrat la millora que han experimentats les llets artificials. Doncs pot ser mai haviem tingut l'oportunitat de veure-ho tan clarament. No més comparant quantitativament ambdues llistes, la diferència salta a la vista. Per no parlar de la qualitat.

LECHE MATERNA:
Agua
Hidratos de Carbono (fuente de energía)
Lactosa
Oligosacáridos (ver más abajo)
Ácidos carboxílicos
Alfa hidroxiácidos
Ácido Láctico
Proteínas (para los músculos y los huesos)
Lactoalbúmina
Alfa-lactoalbúmina
HAMLET (Alfa-Lactoalbúmina modificada para atacar células de tumores)
Lactoferrina
Multitud de factores antimicrobianos (ver más abajo)
Caseína
Albúmina sérica
Nitrógenos no protéicos
Creatina
Creatinina
Urea
Ácido úrico
Péptidos (ver más abajo)
Aminoácidos (los ladrillos que forman las proteínas)
Ácido glutámico
Glutamina
Taurina
Alanina
Treonina
Serina
Glicina
Ácido aspártico
Leucina
Cistina
Valina
Lisina
Histidina
Fenilalanina
Tirosina
Arginina
Isoleucina
Ornitina
Metionina
Fosfoserina
Fosfoetanolamina
α-aminobutirato
Triptófano
Prolina
Carnitina (compuesto de aminoácidos necesarios para hacer uso de ácidos grasos como fuente de energía)
Nucleótidos (las unidades estructurales del ADN y el ARN)
5’-Adenosín monofosfato (5”-AMP)
3’:5’- Adenosín monofosfato cíclico (3’:5’-cyclic AMP)
5’- Citidina Monofosfato (5’-CMP)
Citidina Difosfato Colina (CDP colina)
Guanosín difosfato (GDP)
Guanosina difosfato Manosa
3’- Uridina monofosfato (3’-UMP)
5’- Uridina monofosfato (5’-UMP)
Uridina difosfato (UDP)
Uridina difosfato hexosa (UDPH)
Uridina Difosfato N-Acetilglucosamina (UDPAH)
Uridina Difosfato Ácido Glucurónico (UDPGA)
Otros muchos nucleótidos del tipo UDP recién descubiertos
Lípidos
Triglicéridos
Ácidos grasos poliinsaturados de cadena larga
Ácido docosahexaenoico (DHA) (importante para el desarrollo del cerebro)
Ácido araquidónico (AA) (importante para el desarrollo del cerebro)
Ácido linoleico (LA)
Ácido alfa-linolénico (ALA)
Ácido eicosapentaenoico (EPA)
Ácido linoleico conjugado (ácido rumenico)
Ácidos grasos libres
Ácidos grasos monoinsaturados
Ácido oléico
Ácido palmitoleico
Ácido heptadecanoico
Ácidos grasos saturados
Ácido esteárico
Ácido palmítico
Ácido Laúrico
Ácido mirístico
Fosfolípidos
Fosfatidilcolina
Fosfatidiletanolamina
Fosfatidilinositol
Lisofosfatidilcolina
Lisofosfatidiletanolamina
Plasmalógenos
Esfingolípidos
Esfingomielinas
Gangliósidos
GM1
GM2
GM3
Glucosilceramida
Glucoesfingolípidos
Galactosilceramida
Lactosilceramida
Globotriaosilceramida (GB3)
Globósido (GB4)
Esteroles
Escualeno
Lanosterol
Dimetilsterol
Metosterol
Latosterol
Desmosterol
Triacilglicerol
Colesterol
7-dehidrocolesterol
Estigmaesterol y campesterol
7-ketocolesterol
β-Sitosterol
Latosterol
Metabolitos de la vitamina D
Hormonas esteroides
Vitaminas
Vitamina A
Beta caroteno
Vitamina B6
Vitamina B8 (Inositol)
Vitamina B12
Vitamina C
Vitamina D
Vitamina E
a-Tocoferol
Vitamina K
Tiamina
Riboflavina
Niacina
Ácido fólico
Ácido pantoténico
Biotina
Minerales
Calcio
Sodio
Potasio
Hierro
Zinc
Cloruro
Fósforo
Magnesio
Cobre
Manganeso
Yoduro
Selenio
Colina
Azufre
Cromo
Cobalto
Flúor
Níquel
Metal
Molibdeno (elemento esencial en muchas enzimas)
Factores de crecimiento (contribuyen a la maduración del recubrimiento intestinal)
Citokinas
interleukina-1β (IL-1β)
IL-2
IL-4
IL-6
IL-8
IL-10
Factor estimulante de colonias de granulocitos (G-CSF)
Factor estimulante de colonias de macrófagos (M-CSF)
Factor de crecimiento derivado de las plaquetas (PDGF)
Factor de crecimiento endotelial vascular (VEGF)
Factor de crecimiento de los hepatocitos -α (HGF-α)
HGF-β
Factor de necrosis tumoral-α
Interferón-γ
Factor de crecimiento epitelial (EGF)
Factor de crecimiento transformante-α (TGF-α)
TGF β1
TGF-β2
Factor de crecimiento insulínico-I (IGF-I) (conocido como somatomedina C)
Factor de crecimiento insulínico- II
Factor de crecimiento nervioso (NGF)
Eritropoyetina
Péptidos (combinaciones de aminoácidos)
HMGF I (Factor de crecimiento humano)
HMGF II
HMGF III
Colecistoquinina (CCK)
β-endorfinas
Hormona paratiroidea (PTH)
Péptido relacionado con la hormona paratiroidea (PTHrP)
β-defensinas-1
Calcitonina
Gastrina
Motilina
Bombesina (peptido liberador de gastrina, también conocido como neuromedina B)
Neurotensina
Somatostatina
Hormonas (mensajeros químicos que Mandan señales desde una célula, o grupo de células, a otra/s a través de la sangre)
Cortisol
Tiroyodina (T3)
Tiroxina (T4)
Hormona estimulante de la Tiroides (TSH) (también conocida como Tirotropina)
Hormona liberadora de Tirotropina (TRH)
Prolactina
Oxytocina
Insulina
Corticosterona
Trombopoyetina
Hormona liberadora de Gonadotropina (GnRH)
GRH
Leptina (contribuye a la regulación de la ingesta de alimentos)
Grelina (contribuye a la regulación de la ingesta de alimentos)
Adiponectina
Factor inhibidor de la lactancia (FIL)
Eicosanoides
Prostaglandinas (enzimáticamente derivadas de los ácidos grasos)
PG-E1
PG-E2
PG-F2
Leucotrienos
Tromboxanos
Prostaciclinas
Enzimas (catalizadores que regulan las reacciones químicas en el cuerpo humano)
Amilasa
Arisulfatasa
Catalasa
Histaminasa
Lipasa
Lisozima
PAF-acetilhidrolasa
Fosfatasa
Xantina oxidasa
Antiproteasas (se cree que se unen a las macromoléculas, como las enzimas, y, como consecuencia, previenen reacciones alérgicas y anafilácticas)
a-1-antitripsina
a-1- antiquimotripsina
Factores inmunológicos (utilizados por el sistema inmune para identificar y neutralizar objetos extraños, como bacterias o virus).
Leucocitos (glóbulos blancos)
Fagocitos
Basófilos
Neutrófilos
Eosinófilos
Macrófagos
Linfocitos
Linfocitos B (también conocidos como células B)
Linfocitos T (también conocidos como células C)
sIgA (Inmunoglobulina A Secretora) (el factor inmunológico más importante)
IgA2
IgG
IgD
IgM
IgE
Complemento C1
Complemento C2
Complemento C3
Complemento C4
Complemento C5
Complemento C6
Complemento C7
Complemento C8
Complemento C9
Glicoproteínas
Mucinas (atacan a las bacterias y los virus para evitar que se aferren a las mucosas)
Lactadherina
Alpha-lactoglobulina
Alpha-2 macroglobulina
Antígenos Lewis
Ribonucleasa
Inhibidores de la hemaglutinina
Factor Bifidus (incrementa el crecimiento de Lactobacillus bifidus – que son bacterias beneficiosas para el organismo)
Lactoferrina (encierra el hierro para evitar que las bacterias lo utilicen para reproducirse y propagarse)
Lactoperoxidasa
Proteína que aísla la vitamina B12 (inhibe el crecimiento de microorganismos)
Fibronectina (hace a los fagocitos más agresivos, minimiza la inflamación y repara el daño causado por la inflamación)
Oligosacáridos (más de 200 tipos diferentes)


LECHE DE FÒRMULA
Agua
Hidratos de carbono
Lactosa
Maltodextrina de maíz
Proteínas
Concentrado de lactoalbúmina parcialmente hidrolizado y con menos minerals (procedente de leche de vaca)
Lípidos
Oleína de palma
Aceite de soja
Aceite de coco
Soybean oil
Coconut oil
Aceite de cártamo alto oleico (o aceite de girasol)
Aceite de M. alpina oil (DHA de hongos)
Aceite de C.cohnii oil (AA de algas)
Minerales
Citrato de potasio
Fosfato de potasio
Cloruro de calcio
Fosfato tricalcio
Citrato de sodio
Cloruro de magnesio
Sulfato ferroso
Sulfato de zinc
Cloruro de sodio
Sulfato de cobre
Yoduro de potasio
Sulfato de manganeso
Selenato de sodio
Vitaminas
Ascorbato de sodio
Inositol
Bitartrato de Colina
Alfa-tocoferol acetato
Niacinamida
Pantotenato de calcio
Riboflavina
Vitamina A acetato
Clorhidrato de piridoxina
Mononitrato de tiamina
Filoquinona
Biotina
Vitamina D3
Vitamina B12
Enzima
Tripsina
Aminoácidos
Taurina
L-Carnitina (una combinación de dos aminoácidos diferentes)
Nucleótidos
Citidina 5' Monofosfato
Uridina 5' Monofosfato Disódico
Adenosín 5’ Monofosfato
Guanosín disódico


Sobren les paraules!!!!

07 de maig 2011

Tels linguals: 2a sessió del curs

Per a la segona sessió del Curs d'Actualització en Lactància Materna 2011, que va tenir lloc el passat 16 d'abril, vam comptar amb la presència de Luís Ruiz, pediatre al Centre de Salut del Castell en Castelldefels ( Barcelona), ex coordinador de la IHAN, docent d'ACPAM i un gran expert en lactància.

En aquesta ocasió ens va venir a parlar de tels linguals, una membrana que subjecta la llengua per la part inferior i que pot afectar la parla i la lactància, generant en la mare dolor, mastitis de repetició i clivelles entre altres símptomes; i/o baix augment de pes, regurgitacions abundants i freqüents, "callos" de lactància i retrognàtia en el nadó.

Luís Ruiz ens va parlar de la seva experiència com a pediatre i de la seva pròpia evolució en el diagnòstic i tractament dels tels linguals. A més, ens va fer reflexionar de la importància d'una actuació temprana i adequada per a una correcta solució del problema, tant pel nadó com per la mare, i per evitar conseqüències en el futur desenvolupament orofacial del nen.

Sobre tels linguals s'han publicat diversos estudis i tots amb dades diferents, però si una conclusió podem extreure de tots ells és que l'anquiloglòsia és més comuna dels que ens pensem i que interfereix en la lactància, donat que afecta als moviments de la llengua i per tant a la succió. A més, molts estudis parlen que es tracta d'una condició congènita i en moltes ocasions, hereditària.

Per a una correcta succió, la llengua ha de poder realitzar diversos moviments, com són els d'EXTENSIÓ (per cubrir la geniva inferior amb la llengua i evitar mossegar el pit), ELEVACIÓ (que permet elevar la llengua fins al paladar i comprimir l'arèola), LATERALITZACIÓ (que permet moure la llengua cap als costats) i el PERISTÀLTIC (que fa que la llet pugui ser deglutida). Un nen amb un tel lingual curt pot tenir qualsevol d'aquests moviments afectat, de manera que la quantitat de llet que pren pot no ser la necessària degut a un mal "agarre". Per compensar aquesta falta de llet, el nen realitza una sèrie de moviments compensatoris que poden originar dolor i ferides en el mugrò de la mare.

Com sospitar doncs d'una possible anquilogòsia?

Un nadó al que li costa agafar-se al pit; un nen que quan plora no aixeca la llengua o no la pot treure del llavi; una asimetria facial; popades llarguíssimes i molt freqüents; una mare amb clivelles que no marxen al millora postura; mastitis i infecció al pit; retrognàtia.... Són tot símptomes que ens poden indicar la possible presència d'un frenell que caldrà valorar.

Per valorar correctament un tel lingual necessitem doncs saber de quin tipus pot ser, ja que segons el punt d'inserció pot ser anterior i posterior.




TIPUS 1: És el més fàcil de veure i el més conegut. La llengua presenta una incisió al mig i sol tenir forma de cor. El tel està situat a la punta de la llengua.







TIPUS 2: És molt semblant a l'anterior però amb la diferència que està més cap a la base de la llengua, motiu pel qual pot no presentar cap divisió i no té forma de cor.







TIPUS 3: La llengua apareix com un bloc empegat a la base i el tel es pot apreciar a la part central. La part central de la llengua s'enfonsa durant l'extensió i la punta de la llengua s'eleva.







TIPUS 4: Es tracta del més difícil de reconèixer ja que el tel es troba amagat sota un membrana mucosa i aparentment sembla que no existeixi. No obstant, la llengua està com empegada a sota de la boca i la mobilitat es veu molt restringida.




Una vegada comprovada l'existència d'un tel lingual curt, la millor opció es la frenectomia, una intervenció senzilla que no necessita hospitalització i després de la qual mare i nadó poden apreciar una millora immediata.

Per què optar per una frenectomia?

Doncs perquè la lactància no ha de fer mal. I el dolor és la causa més freqüent d'abandonament prematur de la lactància materna.

Perquè a curt termini podem aconseguir que la criatura succioni la quantitat de llet que necessita pel seu creixement; recuperi el bon ritme de creixement que moltes vegades es veu afectat degut al fet que no aconsegueixen extreure tota la llet que necessiten; que desapareguin gasos i còlics originats per una excessiva ingesta de llet rica en lactosa degut a la mala postura; eliminar callos de lactància, evitar regurgitacions provocades per la necessitat d'ingerir més llet per aconseguir els nutrients necessaris...

La mare també pot notar canvis. Les preses es tornen menys freqüents, el nadó es queda saciat i descansa més. Les clivelles desapareixen degut a que el agarre millora, el pit es buida correctament i desapareixen també les mastitis.

I a llarg termini, haurem ajudat a un correcte desenvolupament orofacial dels nostres fills ja que un tel lingual curt pot afectar a una correcta posició de les dents perquè tendeix a provocar retrognàtia i mala oclusió dental; facilitarem que el paladar s'obri i evitarem que siguin futurs respiradors orals; haurem eliminat un factor de risc per futurs problemes respiratoris, otitis, sinusitis, bronquitis i neumònies; evitarem problemes en la parla (un tel lingual curt pot afectar a la pronúncia de diverses consonants: /r/, /ir/, /l/, /t/, /d/, /n/, /c/, /s/ i /z/. I fins i tot, ajudarem a la seva correcta integració social ja que l'anquiloglòsia pot interferir negativament en aspectes tan sezills com llepar un gelat o donar un petó.

(1)Per aquest resum m'he basat en la presentació del Dr. Ruiz i en l'article:
PADRÓ AROCAS, A.: Anquiloglosia Como factor perturbador de una lactancia placentera y eficaz, del que podeu trobar un resum a la web d'Alba Lactància Materna.




04 d’abril 2011

Mastitis infeccioses: 1a sessió del Curs

El passat dissabte 2 d'abril vam tenir l'oportunitat de gaudir de la xerrada de Juan Miguel Rodríguez a la Sala d'Actes de l'Hospital Arnau de Vilanova. Començava així la primera sessió del Curs d'Actualització en Lactància Materna 2011 organitzat per Alleta.





La ponència interessantíssima, els assistents entusiasmats, i Alleta encantada de poder oferir als professionals sanitaris de la nostra ciutat la possibilitat de formar-se en temes de tanta actualitat i tan necessaris per a un millor abordatge de l'alletament matern.

Juan Miguel Rodríguez és professor i doctor a la Universidad Complutense de Madrid, desenvolupa diversos projectes d'investigació centrats en l'anàlisi de la microbiota de la llet materna i la seva relació amb les mastitis, l'origen i el seu tractament mitjançant lactobacils i aliments pro i prebiòtics. Ha participat en centenars de congressos i ha rebut diverses mencions pel seu treball en aquest camp. Dissabte ens va presentar el seu grup de treball, que pertany al Departamento de Nutrición, Bromatología y Tecnología de los Alimentos i que porta ja més de deu anys investigant l'origen, les causes i el tractament de les mastitis infeccioses, arribant a conclusions innovadores que obren una nova via en l'atenció a les mares lactants.

Deu anys d'investigacions i més de 15.000 mostres de llet analitzades demostren que la llet humana no és estèril, i que en ella podem trobar més de 50 gèneres de microorganismes que suposen més de 200 espècies diferents, arribant a descobrir-ne fins i tot de noves, com és l'Streptococcus lactarius. Tots aquests bacteris presents a la llet materna tenen el seu origen a l'intestí matern, del que es produeix una translocació en l'últim terç de l'embaràs mitjançant l'acció de les cèl·lules dendrítiques que colonitzen la glàndula mamària a través de la ruta enteromamària. Les seves funcions seran la inducció de la síntesi de mucines, el consum d'oxigen, la maduració del sistema immunitari, la producció de substàncies bioactives i l'exclusió competitiva de patògens.


La mastitis infecciosa suposa doncs una disbiosis bacteriana que fa que l'heterogènia i moderada població bacteriana d'un pit sa es converteixi en una població homogènia i elevada en un pit afectat de mastitis. Una població bacteriana que elimina bacteris beneficiosos i ràpidament satura l'epiteli mamari fent que el pas de la llet es produeixi cada vegada per un conducte més estret, el que origina inflamació i dolor i, de vegades, obstruccions. Aquests bacteris, capaços de generar biofilms i fins i tot clivelles per si mateixos, es reprodueixen fàcilment degut a la seva capacitat de mimetisme, que fa que la glàndula mamària no pugui controlar la seva presència, passant d'una concentració bacteriana total de no més de 2000 UFC/ml de llet en un pit sa a colònies molt més nombroses i homogènies.


Les causes poden ser diverses; des d'una possible predisposició genètica que s'haurà d'investigar , fins a una resistència antibiòtica deguda a que es tracta de bacteris capaços de generar biofilms que impedeixen que els antibiòtics puguin acabar amb els bacteris, passant per l'abús d'antibioteràpia peripart, que beneficia l'homogeneïtat de la microbiota del pit.


És per això que la unificació de criteris en el tractament i el coneixement de les causes de la mastitis ha d'ésser òptim, per a una correcta atenció a les mares, que de vegades se senten desateses, incompreses, etc. Donar el pit no ha de fer mal. Hem d'acabar d'una vegada amb aquesta idea tan generalitzada. Si hi ha dolor, és que alguna cosa va malament, i, pot ser, una infecció al pit n'és la causa.


Des de la Universidad Complutense de Madrid, l'equip de Juan Miguel Rodríguez insisteix en la necessitat de realitzar cultius de llet a tots els centres hospitalaris i proposa el tractament amb nous antibiòtics (els d'ampli espectre com l'amoxicil·lina o la cloxacil·lina s'han mostrat ineficaços) a dosis adequades; la ingesta de probiòtics i l'ús de bactericines.



Des d'Alleta, gràcies de nou per haver acceptat la nostra invitació.

21 de juliol 2010

Videos molt ilustratius sobre lactància

A la web de l'IHAN podeu trobar l'enllaç als videos del Dr. Jack Newman i la Dra. Edith Kernerman, tots dos fundadors de The Newman Breastfeeding Clinic & Institute al 2005. Tots dos treballen amb mares i nadons per aconseguir una bona, exitosa i plaentera lactància materna. A més del treball directe amb mares ja lactants i mares embarassades, a la seva clínica formen a estudiants de medicina, interns, residents, llevadores, nutricionistes, etc.

L'enllaç que us proposem avui consta d'una sèrie de videos en els que podem comprobar quan un nadó està, a més de ben agafat, fent una bona presa, amb una succió satisfactòria i amb una ingesta suficient de llet.

A més, podreu comprobar també com fer un "agarre espontàneo" o TNT (Tècnica de la no tècnica), molt recomanat en cas de nadons que no han aconseguit una bona postura i també en el mateix moment de nèixer ja que l'instint és el que guia a la criatura, que normalment en la majoria dels casos s'agafa al pit en la postura correcta, de manera que la mare no nota cap mal al pit.

I per últim, al penúltim video podeu veure com fer que el nadó es pugui agafar millor al pit quan aquest està molt ple. El dr. Newman ens ensenya la tècnica per a que la zona de l'areola i el mugró estiguin més toves i la criatura es pugui agafar millor.

01 de juny 2010

Nous estudis sobre mastitis

Us proposo que feu un cop d'ull a aquest article i aquest altre en els que es parla dels estudis que l'equip de Juan Miguel Rodríguez, microbiòleg de la Universitat Complutense de Madrid, està portant a terme sobre l'origen i el tractament de les mastitis infeccioses en mares lactants.

Algunes dones experimentaen en els començaments de la lactància molèsties en el pit que no estan originades per un problema de postura o de frenell de la seva criatura. Es llavors quan nosaltres aconsellem realitzar un cultiu de mostres de llet del dos pits per descartar una infecció bacteriana, que pot ser, en alguns casos, la causant de les clivelles recurrents, el dolor, les inflamacions i les obstruccions de la mama, la decoloració i vermellor de la zona de l'areola i el mugró, etc.

La mastitis infecciosa és tractable i es pot solventar, aconseguint finalment una lactància plena, plaentera i duradera que aoprti beneficis i benestar a mare i nadó.

12 de març 2010

Erre que erre

Clar que sí, perquè cal insistir i deixar-lo ben clar; perquè els nostres fills i filles s'ho mereixen, i perquè sí, perquè ens agrada, perquè ens ve de gust, perquè els nostres infants ho demanen i perquè és de sentit comú.

Carlos González torna a la càrrega, aquesta vegada a una entrevista feta per la revista Consumer Eroski. Feu un cop d'ull !!!

20 de desembre 2009

LOS PROFESIONALES SON LA PRINCIPAL ZANCADILLA A LA LACTANCIA MATERNA

Menos del 30 por ciento de las madres españolas amamanta a su bebé hasta los seis primeros meses de vida, según destacó la coordinadora de la Iniciativa Centros de Salud para la Humanización de la Asistencia al Nacimiento y la Lactancia (IHAN) en España y miembro de la Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria, la doctora Maite Hernández Aguilar, con motivo de la presentación en España de este proyecto.

Según lamentó esta experta, en España, en líneas generales, el 68 por ciento de las madres amamantan a sus hijos durante las seis primeras semanas y más de la mitad durante los tres primeros meses y sólo un 24,7 por ciento alcanza los seis meses. En concreto, precisó que tan sólo La Rioja y País Vasco sobrepasan un porcentaje del 30 por ciento en lactancia materna natural a los seis meses.

En este sentido, la doctora Aguilar advirtió de que "no ser amamantado conlleva un peor desarrollo cerebral y visual del niño, así como un mayor riesgo de sufrir diarreas y otitis, infecciones urinarias y procesos infecciosos graves durante el primer año de vida."

Además, insistió en que existe un riesgo posterior de padecer diabetes y artereoesclerosis, hipertensión arterial, cáncer u obesidad, entre otras complicaciones. y advirtió, asimismo, de que para la madre también puede suponer algunos riesgos, como padecer cáncer de mama o mayor fragilidad de los huesos durante el envejecimiento.

DESINTERÉS DE LA CLASE SANITARIA Y PRESIÓN INDUSTRIAL

Entre los motivos que intervienen en que la madre no amamante a su hijo, la doctora Aguilar señaló el "abandono y desinterés" por parte de la clase sanitaria, así como la "presión" de la industria provoca que se desestime la lactancia. Según indicó, muchas madres no tienen conocimientos de las consecuencias que puede tener para su hijo. "Los profesionales médicos son la principal zancadilla para que las madres amamanten", denunció.

En referencia a la presión por parte de las empresas, señaló que, a pesar de que, según el artículo 7 de la Ley General de Publicidad, no se puede ofrecer productos gratuitos o de promoción a las madres, entre otras cosas, esto se incumple y aparecen mensajes publicitarios compañando imágenes, aún cuando está prohibido.

Además, destacó que se realizan una serie de rutinas sanitarias erróneas, que "no son buenas ni para la madre ni para el hijo", y que llevan a que se produzca el denominado síndrome de la hipogalactia colectiva. "El 70 por ciento de las mujeres del mundo desarrollado no pueden dar de mamar", indicó.

Por ello, destacó que esta iniciativa pretende que haya una asistencia humanizada al parto y la lactancia en los hospitales, que las unidades neonatales sean de puertas abiertas, que se hagan cuidados de madre-canguro y que se fomente la lactancia materna. En este sentido, pidió que la lactancia materna sea lo normal en todos los sitios, porque "muchas madres se tienen que meter en los aseos de los lugares públicos para dar de mamar a sus hijos".

Así, se pretende trasformar los centros de salud mediante el 'Código de Comercialización de Sucedáneos de Leche Materna' y la aplicación de '10 pasos'. Esto incluye la implantación de una política de lactancia materna, la formación de los profesionales, actividades de educación para la salud, el apoyo a la madre que amamanta en el inicio y durante la lactancia, la creación de un ambiente favorable en el centro de salud, así como estimular la creación de talleres y la apertura de estos centros para los grupos de apoyo locales.

Por su parte, el miembro de la IHAN en España Gema Carcamo denunció que en La Comunidad Autónoma de Madrid existen escuelas en las que no se permite la entrada de leche materna en las aulas, debido a prejuicios, desconocimiento, o a la negación a manipularla, por lo que, según indicó, estos miedos y prejuicios impiden que la lactancia materna se prolongue de la forma en la que la madre quiere.

09 de juny 2009

LA CUNA VACÍA



LA CUNA VACÍA es un libro que nace de una necesidad. La necesidad de hablar, sin temor ni falsos mitos, acerca de una realidad que viven muchas parejas y para la que nadie está nunca preparado: la pérdida de un bebé en algún momento del embarazo,
los hijos que nunca llegan a nacer.
Cuando esta dura experiencia tiene lugar, es preciso abordarla desde diferentes perspectivas, que en estas páginas se desarrollan con la intención de aportar luz sobre un tema casi siempre relegado a la sombra: la correcta información, el buen acompañamiento y el apoyo del entorno, la intervención psicológica, la despedida y los rituales de la pérdida, los estudios médicos posteriores… Aspectos que no deben ser tratados como tabúes, porque en tal caso sólo contribuyen a añadir un dolor innecesario a un dolor de por sí inevitable.

En palabras de Michel Odent, cirujano y fundador del Centro de Investigación de la Salud Primal de Londres: «Desde hace algunas décadas, la probabilidad de una “cuna vacía” en el embarazo o tras el parto se ha reducido notablemente.
Pero cualquier madre, padre o profesional que lo haya sufrido sabe que no es razón para ignorar los problemas que conlleva. Debemos estar agradecidos a M. Àngels Claramunt, Mónica Álvarez, Rosa Jové y Emilio Santos por abordar de frente estos problemas desde una perspectiva del siglo XXI, científica, sociológica y cultural».

06 de desembre 2008

Què fer quant els mugrons fan mal durant la lactància?



Aquest organigrama resumeix molt bé les actuacions que hem de seguir davant el dolor i les lesions al mugró durant el període de la lactància. És un document que pertany al grup Amamantar.

05 de desembre 2008

Guia per a embarassades

Aquesta és la nova guia per a embarassades que ha publicat la Generalitta de Catalunya.

I aquí està l'enllaç:

Guia per a embarassades