IMPORTANT !

A partir del 22 de setembre ens reunim els dilluns de 17:30 a 19:00 al Centre Cívic de Pardinyes.

Igualment, els nostres telèfons continuen estant disponibles per a qualsevol consulta o dubte que tinguis, i si es necessari, podem quedar amb vosaltres i veure'ns.

04 de maig 2015

PEDRES EN EL CAMÍ

Aquesta és la història de lactància de la la Laura, el Gerard i el seu fill Aleix. 
Una família lluitadora i valenta que no ha volgut renunciar a la lactància de  l'Aleix, tot i els greus entrebancs que s'han anat trobant.


Moltes gràcies Laura per compartir amb nosaltres la vostra experiència amb la lactància.


Laura i Aleix
Tot va començar un dia 14 de Novembre de 2012, arribant a
l'hospital Peretuo Socorro amb una preeclàmcia severa i 
greu. El meu fill tenia 8 mesos,35 setmanes de gestació, 
no li tocava sortir encara però a causa de la preeclàmcia 
van haver de provocar-me el part. Ens van dir que el nen 
estava preparat per nèixer i que no hi havia cap problema. 
A les 18:00 de la tarda neixia el nostre petitó, però 
realment no li tocava i no respirava com tocava. Així que 
després de veure com el toquejaven i el miraven i anava 
d'aquí cap allà i d'allà cap aquí.... el van posar sobre 
meu, però va agafar fred i seguia sense respirar bé. 
Al pujar a l'habitació, me'l vaig posar al pit i es va 
quedar sense respirar ni moure's!! Ens vam espantar 
moltíssim i ràpid i corrents se l'emportaben a l'hospital 
Arnau de Vilanova. I allà em quedaba jo , sola sense el meu 
fill ni el meu home , que estava en tot moment acompanyant 
a l'Aleix en el seu trasllat i procurant que tot sortís el 
millor que la situació ens deixava....
1 dia sense ell.....
2 dies sense ell... 
Quan va arribar una llevadora, i li comentàrem que voliem 
donar el pit al nostre petit però que estava a L'Arnau i que 
no em deixaven anar allà perquè jo no estava bé. Ella es va 
posar en marxa, ens va informar, ens va aconsellar i ajudar 
a aconseguir un tirallets per tal de que comencèssim amb 
retard la nostra lactància.
El meu home, Gerard, anava cada dia un parell de cops a 
visitar a l'Aleix que estaba allà solet.... 
Jo aguantava i em consolaba plorant, abraçada pel meu home 
i a base de mirar fotos i videos que el Gerard feia a 
l'Aleix.
Al 3r dia decideixo vestir-me i marxar, JA NO AGUANTAVA UN 
DIA MÉS SENSE EL MEU PETIT!! En signar l'alta voluntària, 
ens deixen anar amb el nostre reiet, amb la condició que a 
dormir havia de tornar a l'hospital. I així ho varem fer, 
vaig anar il·lusionadíssima a conèixer al meu petit, no 
m'havia separat d'ell en 35 setmanes intenses, i de sobte 
me'l prenen 3 dies, 3 dies llargs, tristos i plens de 
preguntes. Recordo que em treia llet cada 3 hores mirant 
les fotos que el seu pare li feia dins la incubadora. I no 
hi havia forma de que sortís res... I la segona nit (ens 
despertavam a cop de despertador per treure llet) em van 
caure unes gotes!!! El meu home i jo estavam 
emocionadíssims!!! I sembla una rucada hehehe
El dia 17 de Novembre ens retrobavem amb l'Aleix. I allà 
estava, petit, ple de cables, menjava per una sonda que li 
anava del nas a l’estòmag. Però jo els hi vaig dir que 
volia donar-li el pit, pero que encara no havia tingut la 
pujada, ja que vam tenir tot d’imprevistos. Després de tot, 
el moment més reconfortant que vaig tenir va ser que el meu 
fill , el meu petit valent va sentir la meva olor, i es va 
agafar i abraçar al meu pit, succionant com si res ja no 
existís. Era difícil al principi, ja que a la UCI neonatal, 
tot són sorolls estridents, moviment constant.... Estrés 
continu. Però va funcionar, al dia següent d’anar-hi ja li 
van poder treure la sonda gàstrica, de lo bé que popava!! 
Van ser 14 dies anant cada dia de Llardecans a Lleida i de 
Lleida a Llardecans de 9 del matí a 21 de la nit, a l'Arnau 
a donar-li calor, amor, i la popeta a l'Aleix.
A casa tot anava genial, li donava el pit a demanda, dormiem 
junts tots 3 , popava quan ell volia, es passava el dia amb 
la mama i fent mètode cangur amb el papa! Fins que el 24 de 
desembre, va agafar una infecció pulmonar severa i 
l’ingressaven a la Teknon de Barcelona urgentment. Els dos 
primers dies van ser un caos! Li administraven tants 
medicaments que no savia el que tenia pobret. El dia 1 de 
gener de 2013 ens donaven l'alta, amb un lleuger problema, 
varem estar tan malament i estressats que a mi em va 
"marxar" , "baixar" o desaparèixer la llet. I això que el 
nen popava cada 10 minuts, a l'hospital era l'unic que el 
consolava!! Vaig agafar una petita mastitis, i vam estar un 
parell de dies insistint, l'Aleix popava a totes hores, sinó 
em posava el tirallets però tot esforç té recompensa... JA 
TORNAVA A TENIR MOLTA LLET!! 
I llavors dies més tard operaven a l'Aleix d'unes hèrnies 
angonals que se li havien fet de tan plorar els dies que
havia estat  ingressat per lo del pulmó. Per operar-lo va 
haver d'estar moltes hores sense menjar (ho vaig passar fatal, 
no podia donar-li el pit!!! I ell vinga a plorar!!) i altre 
cop amb el tirallets cada 2-3hores, però vaig agafar una 
altra mastitis! Però noies després de toooootes aquestes 
pedres enel camí de la lactància ho hem aconseguit!!! Li he 
donat el pit fins als 18 mesos, al meu fill, i és el millor 
que he pogut fer. Em sento genial de veure lo guapo i enorme 
que està ara!! 
També dir-vos que avui en dia encara recorda lo bones que 
estaven les popetes hehehehehe
 
Gràcies.