Si us dic que la lactància, encara que de vegades difícil al començament, és bonica, és dolça i és molt més que aliment, segur que moltes de vosaltres estareu d'acord. Però crec que per molt que visquem la lactància materna amb normalitat, que alimentem als nostres fills i filles amb la nostra llet fins que siguin "grandets" i tractem de que sigui un fet tan quotidià com meravellós i fascinant, mai l'arribarem a veure des de la mateixa òptica d'un mongol.
És per això que he volgut compartir aquest relat de la Ruth Kamnitzer que he llegit al blog http://mimosytta.wordpress.com/ de la Nohemí. El text m'ha semblat d'una bellesa i una tendresa inexpliclables, per la manera en que està escrit però sobre tot pel que relata, l'existència d'una societat en la que la lactància materna prolongada no únicament està ben vista, sinó que s'anima, es cuida i es lloa.
“Amamantar en la Tierra de Genghis Kahn”-Lactancia materna en Mongolia
És per això que he volgut compartir aquest relat de la Ruth Kamnitzer que he llegit al blog http://mimosytta.wordpress.com/ de la Nohemí. El text m'ha semblat d'una bellesa i una tendresa inexpliclables, per la manera en que està escrit però sobre tot pel que relata, l'existència d'una societat en la que la lactància materna prolongada no únicament està ben vista, sinó que s'anima, es cuida i es lloa.
“Amamantar en la Tierra de Genghis Kahn”-Lactancia materna en Mongolia
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada