17 de Novembre.
DIA MUNDIAL DEL NEN PREMATUR
Alleta
es suma a la Commemoració del Dia Mundial del Prematur, que es
celebra anualment el 17 de Novembre per fer palesa la importància de
l’alletament matern, també i molt especialment, per als nadons que
neixen prematurament.
Per
tal de conèixer més sobre aquest tema, hem entrevistat la Dra.
Mireia Ortiz, pediatra neonatòloga i mare, coordinadora del projecte
Iniciativa per a la Humanització de l’Assistència al Naixement i
la Lactància Materna (iHAN) i presidenta del Comitè de Lactància
de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, a qui
agraïm que ens hagi atès i felicitem per la seva tasca a
l’hospital.
-Alleta: Bon dia, Mireia, moltes gràcies per
atendre'ns. Abans de començar l'enquesta, ens agradaria presentar
breument el teu currículum:
Mireia
Ortiz: Llicenciada en Medicina i
Cirurgia per la Universitat de Lleida, juliol 1998.
Especialitzada
en Pediatria i àrees específiques per l’Hospital Universitari de
la Vall d´Hebron de Barcelona. Del 17 de juliol del 2000 al 16 de
juliol del 2004.
Subespecialitzada
en neonatologia, per la Unitat de Cures Intensives del servei de
Neonatologia de l’Hospital Universitari Materno-Infantil Vall
d’Hebron de Barcelona durant el període comprès entre 1-07-2004 a
30-06-2006.
Mare
des de l’any 2011.
Assessora
en lactància materna: Curs de formació en lactància materna
FEDALMA, promoció 2013-2014.
Presidenta
del Comitè de Lactància materna de l’Hospital Arnau de Vilanova i
Coordinadora del projecte iHAN-Hospital desde l’any 2015.
Dit això, ens posem en matèria, explica'ns:
-Alleta: Quants casos de prematurs naixen anualment a l’HUAV? I quants d’aquests són alletats amb llet materna?
-Mireia
Ortiz: Neixen uns 210 nadons prematurs a l’any, que correspon a
un 7% de tots els parts.
El
100% dels nadons menors de 32 setmanes o amb
un pes inferior als 1500 grams, reben
llet materna, ja sigui de la seva mare o de banc. Dels
majors de 32 setmanes, un 85% aproximadament reben llet materna.
-A: Com és la lactància en casos de prematuritat i/o múltiples?
-M.O:
La nutrició ideal del prematur és la que aconsegueix un creixement
a nivells intrauterins sense sotmetre a estrès a les seves immadures
funcions metabòliques i excretores.
Pels
nens ingressats a la unitat neonatal, ja siguin nens prematurs, nens
amb retard de creixement intrauterí o nounats malalts, la lactància
materna és l'alimentació d'elecció.
La llet
materna ha estat redescoberta com un dels factors claus per millorar
els resultats dels nens prematurs i és reconeguda com un estàndard
de qualitat en les Unitats de Neonatologia. El Comitè de Nutrició
de l'Acadèmia Americana de Pediatria, l’Organització Mundial de
la Salut i el Comitè ESPGHAN la recomanen igual per alimentar als
nens prematurs.
Malgrat
això les mares dels nounats malalts i prematurs inicien la lactància
amb menys freqüència que les d’un nadó a terme i la seva durada
és menor. Aquests nens són els que més es beneficiarien de la llet
materna, i són, en general, els que la reben menys.
Quan
una parella decideix tenir un fill s'imagina un bebè a terme, sa,
actiu, que s'incorporarà a la família immediatament. Aquestes
expectatives es trunquen bruscament si el bebè neix abans d'hora. El
nen prematur serà separat a l'instant dels seus pares i se’l
posarà en una incubadora. Com més immadur sigui, més cables i tubs
l’envoltaran, i més cridaner serà el seu aspecte. Davant
d’aquesta situació, és molt probable que els pares experimentin
sentiments de “dol”, culpa, rebuig i/o preocupació. Això,
juntament amb les “normes” per a les visites en les unitats
neonatals, dificulta el vincle afectiu pares-nen, arribant fins i tot
a tenir dificultats per reconèixer aquest nen malalt com a fill
propi. Apareixen en els pares els sentiments de culpa, ja que
es troben molt lluny del que esperaven sentir pels seus fills.
Les falses
creences generalitzades en la població (“per
al prematur alimenta més la llet artificial”, “no produeixo llet
suficient”, “la llet no em puja”)
, i el fet
que alguns professionals sanitaris contraindiquin la lactància
materna i fins i tot la retirin per motius injustificats, per
ignorància o per perjudicis infundats, resulten
veritables barreres per a l’alletament.
Les
Unitats de Neonatologia es van tancar en la dècada dels anys 70. Els
nounats prematurs romanien tancats en la incubadora, no es podien
tocar i es va excloure als pares per por de les infeccions.
En
els últims anys l'atenció al nen prematur està canviant, la
pràctica de la humanització i de la Neonatologia centrada en la
família s'ha anat convertint en una eina més de l’assistència
diària.
La
preocupació per aconseguir millorar els resultats dels nadons
prematurs s’ha sumat a altres factors que han agafat valor en els
darrers anys i junts són la base d’un nou paradigma assistencial,
més adequat a les necessitats del nadó i de les seves famílies,
d’aquí es d’on neix les cures centrades en el desenvolupament i
la família (CCDF).
Els
aspectes claus de les CCDF són reduir l’estrès, facilitar
l’organització del sistema nerviós central, fomentar la
participació dels pares en la cura dels seus fills i facilitar
l’establiment de vincles estables. L’objectiu final és millorar
el pronòstic, especialment en referència al neuro-desenvolupament.
Les CCDF complementen i humanitzen les cures tradicionals i en
milloren els resultats. Exemples d'aquests canvis són: la lactància
materna en prematurs, el mètode cangur i les unitats obertes als
pares sense restricció d'horaris. Amb tot això es procuren les
condicions favorables perquè la lactància materna sigui el més
duradora i satisfactòria possible.
La
lactància materna en les unitats neonatals, també s'utilitza com a
mètode d'analgèsia no farmacològica. Els components que poden
contribuir a aquest efecte analgèsic inclouen la presència d'una
persona reconfortant (la mare), la sensació física de contacte pell
a pell, la distracció de l'atenció i la dolçor de la llet materna.
Prendre el pit durant un procediment dolorós disminueix el plor i
l'expressió facial dolorosa, comparat amb placebo, té un efecte
similar a la sacarosa i el percentatge de nens que ploren durant el
procediment es redueix en un 40%, el temps de plor es redueix en un
50% i existeix un menor increment de la freqüència cardíaca. També
s'ha demostrat que l'administració de llet materna prèviament al
procediment redueix els signes de dolor.
-A:
Les donacions de llet poden
abastir la demanda?
-M.O:
El Banc de llet materna té com a objectiu garantir l’alimentació
amb llet materna a tots els nadons prematurs o nounats de Catalunya
que no puguin ser alletats per la seva pròpia mare.
Durant
l’any 2015, hi va haver a Catalunya 605 mares donants, amb el que
es va poder distribuir 1005 litres de llet, a 476 nadons prematurs.
Aquesta xifra ha anat augmentant des de l’inici
del banc de llet al 2010, que va ser l’any en que el el Banc de
Sang i Teixits va obtenir l’autorització per iniciar l’activitat
del Banc de Llet Materna (BLM).
En el nostre hospital no hem tingut problemes d’abastiment pels
nostres nadons prematurs.
Des de juny de 2011 fins al març de 2016 a la
regió de Lleida:
-123 mares s’han fet donants de llet materna
- s’han recollit 284 litres de llet materna
procedent de mares donants
- 71 nadons de l’Hospital U. Arnau de
Vilanova han rebut llet del BLM.
-A: Quins beneficis té pel prematur la Lactància Materna? Existeix diferència en el creixement i desenvolupament d’un prematur alletat amb llet materna i el d'un altre alimentat amb llet de fórmula?
-M.O:
Els succedanis de llet materna, tot i els seus dissenys sofisticats i
l’elevat preu, estan molt lluny de poder oferir els avantatges de
la llet de mare. S'associen a un augment de les complicacions, a curt
i a llarg termini, impedeixen la transmissió de factors
inmunoprotectors i de creixement que poden prevenir greus
complicacions relacionades específicament amb la prematuritat
(enterocolitis necrosant, infecció nosocomial i retinopatia). També
s’ha vist que que el patró de succió / deglució / respiració i
del flux de la llet quan poden prendre llet directament del pit, és
millor que en el biberó, el nivell d'oxigenació i el control de la
temperatura són millors i més estables, al pit de la mare i fan
menys pauses respiratòries que inestabilitzen al nadó.
-A:
Quin porcentatge de mares surt
a l’alta fent lactància materna exclusiva?
-M.O.:Un
70%.
-A: Quines millores s'estan realitzant a l’HUAV respecte a la lactància materna per a l'acreditació IHAN? Quina importància té en el territori? Com es beneficiaran les mares d’aquesta nova manera de treballar?
-M.O.:
La promoció de la Lactància Materna és una de les maneres més
eficaces de millorar la salut dels nostres fills, pels seus
avantatges nutricionals, emocionals i immunològics. A més dels
efectes beneficiosos que té per a les mares, les famílies, la
comunitat, el sistema de salut i social, el medi ambient, i la
societat en general.
Essent
conscients de la importància i responsabilitat
de les unitats materno infantils en l'èxit o fracàs de la lactància
materna, des de la unitat Materno infantil del Hospital Arnau de
Vilanova, va sorgir la necessitat d’unir-nos a la iniciativa per a
la Humanització de l’Assistència al Naixement i la Lactància
(iHAN)..
La
iniciativa iHAN és
un programa promogut per l’Organització
Mundial de la Salut (OMS) i el Fons de les Nacions Unides per a la
Infància (UNICEF) per animar als
hospitals, centres de salut i sales de maternitat a adoptar les
pràctiques que protegeixin, promoguin i donin suport a la
lactància materna exclusiva des del naixement.
La
iHAN ofereix als hospitals que voluntàriament ho sol·licitin un
programa eficaç i estructurat per la promoció de la lactància
materna. També assegura que els Hospitals acreditats han superat una
rigorosa avaluació externa, que garanteix que es compleixen els
requisits exigits.
El
programa de la iHAN s'ofereix als hospitals com una oportunitat de
millora ja assajada i provada i ser Hospital iHAN és sinònim de
treballar bé en l'atenció a embarassades, mares i nadons .
El
primer que hem fet a l’hospital és
crear un comité de lactància materna, multidisciplinar, i
conèixer el punt de partida on ens trobem, detectant així les àrees
de millora. Això es va realitzar mitjançant un estudi prospectiu i
una enquesta d’autoavaluació proporcionada per la mateixa iHAN, i
a partir d’aquí anem treballant seguint les directrius que ens
marca la iHAN.
Durant
l’any 2016, s’ha escrit i s’ha difós al personal, una
normativa de lactància que conté els 10 passos per una lactància
feliç i la prohibició expressa de l'exposició i la distribució de
material amb publicitat de la llet de fórmula, així com també de
biberons, xumets o tetines.
També
s’ha creat un pla de coordinació amb Atenció Primaria i els grups
de suport.
Durant
l’any 2016 l’Arnau formarà més de 400 professionals en
lactància materna. Aquesta formació
està adreçada a tot el personal sanitari de l’àrea
maternoinfantil i s’emmarca en la tercera fase del projecte IHAN,
ja que la falta de formació teòrica i pràctica és una barrera
important per a l’inici i el manteniment de la lactància materna.
Per això, les properes passes són
les de posar en marxa accions de formació que ajudin els
treballadors de les maternitats i de les àrees pediàtriques dels
hospitals i centres de salut a aconseguir l’excel·lència en la
pràctica clínica.
L’estrategia
iHAN es basa en:
1. Estimular
els/les professionals sanitaris per a que adaptin les seves rutines
d’assistència durant l’embaràs, part i lactància a les
recomanacions de l’OMS i UNICEF «Diez Pasos para tener éxito en
la lactancia».
2. Protegir
les mares de la publicitat comercial dels productes artificials, a
través del compliment del codi de Comercialització de Succedanis de
Llet Materna en els centres sanitaris de l’OMS.
Crec
que tots ens beneficiem d’aquesta manera de treballar, ja que tenir
el segell iHAN és una garantia de
qualitat i és sinònim de treballar bé en l'atenció a
embarassades, mares i nadons.
Moltes
publicacions avalen l'eficàcia de l'estratègia iHAN per augmentar
les taxes de lactància (a l’alta com fins als 2 anys) en països
desenvolupats.
-A: Quins organismes de referència pel que fa a lactància materna aconsellaríeu a una mare lactant?
-M.O.:
Aconsellem consultar:
- La
pàgina de la IHAN, https://www.ihan.es.
- Grups
prolactància materna, els més propers al nostre hospital
són: ALLETA i el “grupo de
apoyo” de la lactancia materna de Fraga .
-El
foro per a pares del Comité de
Lactància de la Associació Espanyola de Pediatria (AEP):
-Si la
mare ha de prendre qualsevol fàrmac, recomanem la web:
www.e-lactancia.org
-Altres
pàgines web d’interès:
1. Federació
Catalana de Grups de Suport a l’alletament matern
2. Lliga de la llet de Catalunya
3. Federació Espanyola d’associacins prolactància materna
Des
d’Alleta felicitem l’HUAV per emprendre el camí de la iHAN i
especialment, a la Dra Mireia Ortiz i els altres professionals que ho
fan possible. Aquests canvis en l’assitència a mares i nadons de
ben segur tindran una repercussió directa en la seva salut física i
emocional, i contribuiran a normalitzar la lactància materna tant en
l’àmbit sanitari com social.
Equip
de pediatria del Hospital Universitari Arnau de VilanovaLes assessores d’Alleta ens reunim cada dilluns, de 17:30h a 19h, al local social de Pardinyes (ORVEPARD) per acompanyar i atendre les famílies que volen compartir la seva experiència de lactància o resoldre dubtes. L’assistència és lliure i tota la família és benvinguda. Us hi esperem!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada