Ens ha emocionat llegir aquest relat de superació i empoderament arrel de l'experiència de lactància. El compartim, amb el permís de la mare, perquè de ben segur ajudarà a altres mares que estigueu vivint una situació similar.
Bones a tots/es.
Avui us vull explicar la meva experiència amb
el que es denomina l’extracció miraculosa. Us poso en context.... el 14 de juny
va néixer el meu fill Noah, concretament 3 setmanes abans d’hora i amb un pes
de 2,150 kg.
Des d’un primer moment vaig voler donar-li el
pit, tot i que no tenia gaire informació al respecte. Vaig fer tal com hem van
dir les llevadores de l’hospital, que bàsicament es resum en “a demanda”. Quan
Noah tenia aproximadament una setmana vaig acudir a la pediatra desesperada
perquè plorava moltíssim i estava molt irritable, i ella em va explicar que el
que li passava era que tenia gana, era molt petit i que no tenia la suficient
força per succionar i menjar la quantitat que necessitava. Com podreu imaginar assabenta’m
que el meu fill passava gana em va deixar molt destrossada.
Davant aquesta situació el que la pediatra em
va ordenar era donar-li un complement de llet artificial després de cada toma
de pit, i ben cert és que a l’acabar el pit, en moltes ocasions agafava el
biberó amb moltes ganes. Aquest fet em feia sentir impotent, però al menys em
quedava tranquil·la que no passava gana mentre ell creixia i guanyava més força
per poder succionar del pit sense dificultats.
El problema va venir al cap de 2 o 3 setmanes
quan Noah ja va adquirir el pes normal i vaig voler anar reduint els biberons,
ja que en aquest poc temps, la quantitat que anava donant-li en biberó havia
anat augmentant i no disminuint, fins tal punt que al final del dia li donava
aproximadament uns 250 ml. Intentava sempre que ho demanava posar-lo al pit com
m’havien dit, però veia que no produïa la llet suficient que necessitava i no
podia produir-ne més a base de tornar-lo a posar, ja no per una qüestió física,
sinó perquè saber que plorava de gana i oferir-li altre cop el pit sabent que
no el calmaria em destrossava.
Aquesta situació es va perllongar des que Noah
tenia unes 3 setmanes fins al mes i mig aproximadament, punt en el que cada cop
portava pitjor la lactància materna, m’angoixava donar-li un biberó perquè
sabia que d’aquella manera no produiria més llet però sabia que tampoc li podia
oferir al moment el que necessitava i no podia deixar-lo plorar de gana.
Vaig acudir a la pediatra perquè ja havia
decidit donar-li llet artificial, ja que no podia controlar una mixta, veia que
cada cop augmentava més la quantitat de biberons i cada un que li donava em
feia sentir mala mare, per no poder oferir-li al meu fill el que necessitava.
Cada cop que li donava el pit em quedava el dubte, s’haurà saciat? La pediatra
em va dir que intentes fins als 2 mesos de Noah seguir amb el pit, pels
innumerables beneficis que tenia per ell.
A l’arribar a casa, i després d’haver llegit
molt i molt per internet, em va venir al cap una tècnica que havia llegit en el
blog de “Alba lactància materna”, una tècnica indicada pels casos en que la
producció de llet és insuficient pel nadó. Vaig pensar en fer l’últim esforç,
donar-ho tot per si sorgia resposta, tot i que no en tenia gaires esperances...
la meva experiència feia que vegues casi impossible augmentar la meva producció
de llet fins arribar a suplir tota la quantitat de biberó que li donava.
La tècnica, que podeu consultar a la web que
esmento al final, consisteix en extreure’s llet durant 10 minuts cada hora fins
arribar a extreure 15-20 ml/h. Quan s’arriba a aquesta quantitat es fan
sessions de 20 minuts cada 2 hores fins arribar a extreure 40 ml. Finalment, en
obtindré aquests volums, les extraccions poden començar-se a distanciar fins
mantindré de 6 a 8 extraccions de 30 minuts cadascuna durant 24 hores.
El primer que vaig fer és comprar-me un
extractor elèctric doble. No és que vulgui que en compreu un, però jo anava a
tot o res, era la meva aposta, i es cert que donades les múltiples extraccions
que s’han de fer amb aquesta tècnica, és més còmode i eficaç amb un de doble.
Personalment, el que vaig fer és realitzar
durant 3 dies extraccions de 10 minuts cada hora. Durant la nit no seguia
aquest protocol, sinó que cada cop que Noah demanava pit, al acabar de
donar-li, realitzava l’extracció (normalment eren unes 3 o 4 al llarg de la
nit).
Posteriorment, vaig seguir 3 o 4 dies més en
que feia el següent pas, 20 minuts d’extracció cada 2 hores. Durant la nit,
quan Noah es despertava, a l’acabar el pit, tornava a extreure’m.
Finalment, vaig estar uns 3 dies més fent
extraccions cada 3 hores durant 30 minuts.
Durant aquesta tècnica d’extracció clarificar
que no us heu de preocupar si al fer la extracció casi no surt llet, i més si
acabeu de donar el pit. Com podreu llegir curosament en el blog, la finalitat
és hiperestimular el pit per crear freqüents pics de prolactina i així
augmentar la producció de la llet.
Tampoc us preocupeu de realitzar una extracció
i quedar-vos “sense llet” pel bebè. El que es fa durant aquesta tècnica és
guardar tota la llet que es va extraient i quan el nen/a tingui gana, primer se
li ofereix el pit (encara que s’acabi de realitzar una extracció) i després, si
encara té gana, se li ofereix la llet que ens hem extret.
Després d’aquest 9 dies us puc assegurar que
la meva producció de llet era superior al que Noah necessitava. El dia abans de
començar la extracció mirculosa li havia de donar uns 4 o 5 petits biberons de
llet artificial a Noah, i tal com vaig finalitzar, ja no vaig necessitar
donar-li ningun més.
A dia d’avui, en que Noah té 5 mesos, no li he
hagut de donar mai llet artificial, és més, des que vaig acabar aquesta tècnica
sempre mantinc una extracció abans d’anar a dormir, la qual és una donació pel
banc de llet materna (per nens prematura hospitalitzats).
La veritat és que haver donat amb aquesta
tècnica em va canviar la meva experiència de la lactància materna, de ser quelcom
que em produïa angoixa, que em donava inseguretat... sempre preguntant-me, es
quedarà amb gana? A passar a estar molt segura de la meva producció de llet i
així poder gaudir de donar-li el pit cada dia.
Ús animo, que si esteu vivint una etapa similar,
per la raó que sigui, proveu aquesta tècnica i si teniu qualsevol dubte de com
l’he portada a terme estaré encantada de poder ajudar-vos. Sols espero que la
meva experiència pugui ajudar a alguna mare com a mi em va ajudar en el seu
dia.
Ànims super mamis!
http://albalactanciamaterna.org/lactancia/tema-3-manejo-de-la-leche-materna/como-conseguir-una-rapida-produccion-de-leche-materna-la-extraccion-poderosa/
Entrades
