IMPORTANT !

A partir del 22 de setembre ens reunim els dilluns de 17:30 a 19:00 al Centre Cívic de Pardinyes.

Igualment, els nostres telèfons continuen estant disponibles per a qualsevol consulta o dubte que tinguis, i si es necessari, podem quedar amb vosaltres i veure'ns.

07 de maig 2011

Tels linguals: 2a sessió del curs

Per a la segona sessió del Curs d'Actualització en Lactància Materna 2011, que va tenir lloc el passat 16 d'abril, vam comptar amb la presència de Luís Ruiz, pediatre al Centre de Salut del Castell en Castelldefels ( Barcelona), ex coordinador de la IHAN, docent d'ACPAM i un gran expert en lactància.

En aquesta ocasió ens va venir a parlar de tels linguals, una membrana que subjecta la llengua per la part inferior i que pot afectar la parla i la lactància, generant en la mare dolor, mastitis de repetició i clivelles entre altres símptomes; i/o baix augment de pes, regurgitacions abundants i freqüents, "callos" de lactància i retrognàtia en el nadó.

Luís Ruiz ens va parlar de la seva experiència com a pediatre i de la seva pròpia evolució en el diagnòstic i tractament dels tels linguals. A més, ens va fer reflexionar de la importància d'una actuació temprana i adequada per a una correcta solució del problema, tant pel nadó com per la mare, i per evitar conseqüències en el futur desenvolupament orofacial del nen.

Sobre tels linguals s'han publicat diversos estudis i tots amb dades diferents, però si una conclusió podem extreure de tots ells és que l'anquiloglòsia és més comuna dels que ens pensem i que interfereix en la lactància, donat que afecta als moviments de la llengua i per tant a la succió. A més, molts estudis parlen que es tracta d'una condició congènita i en moltes ocasions, hereditària.

Per a una correcta succió, la llengua ha de poder realitzar diversos moviments, com són els d'EXTENSIÓ (per cubrir la geniva inferior amb la llengua i evitar mossegar el pit), ELEVACIÓ (que permet elevar la llengua fins al paladar i comprimir l'arèola), LATERALITZACIÓ (que permet moure la llengua cap als costats) i el PERISTÀLTIC (que fa que la llet pugui ser deglutida). Un nen amb un tel lingual curt pot tenir qualsevol d'aquests moviments afectat, de manera que la quantitat de llet que pren pot no ser la necessària degut a un mal "agarre". Per compensar aquesta falta de llet, el nen realitza una sèrie de moviments compensatoris que poden originar dolor i ferides en el mugrò de la mare.

Com sospitar doncs d'una possible anquilogòsia?

Un nadó al que li costa agafar-se al pit; un nen que quan plora no aixeca la llengua o no la pot treure del llavi; una asimetria facial; popades llarguíssimes i molt freqüents; una mare amb clivelles que no marxen al millora postura; mastitis i infecció al pit; retrognàtia.... Són tot símptomes que ens poden indicar la possible presència d'un frenell que caldrà valorar.

Per valorar correctament un tel lingual necessitem doncs saber de quin tipus pot ser, ja que segons el punt d'inserció pot ser anterior i posterior.




TIPUS 1: És el més fàcil de veure i el més conegut. La llengua presenta una incisió al mig i sol tenir forma de cor. El tel està situat a la punta de la llengua.







TIPUS 2: És molt semblant a l'anterior però amb la diferència que està més cap a la base de la llengua, motiu pel qual pot no presentar cap divisió i no té forma de cor.







TIPUS 3: La llengua apareix com un bloc empegat a la base i el tel es pot apreciar a la part central. La part central de la llengua s'enfonsa durant l'extensió i la punta de la llengua s'eleva.







TIPUS 4: Es tracta del més difícil de reconèixer ja que el tel es troba amagat sota un membrana mucosa i aparentment sembla que no existeixi. No obstant, la llengua està com empegada a sota de la boca i la mobilitat es veu molt restringida.




Una vegada comprovada l'existència d'un tel lingual curt, la millor opció es la frenectomia, una intervenció senzilla que no necessita hospitalització i després de la qual mare i nadó poden apreciar una millora immediata.

Per què optar per una frenectomia?

Doncs perquè la lactància no ha de fer mal. I el dolor és la causa més freqüent d'abandonament prematur de la lactància materna.

Perquè a curt termini podem aconseguir que la criatura succioni la quantitat de llet que necessita pel seu creixement; recuperi el bon ritme de creixement que moltes vegades es veu afectat degut al fet que no aconsegueixen extreure tota la llet que necessiten; que desapareguin gasos i còlics originats per una excessiva ingesta de llet rica en lactosa degut a la mala postura; eliminar callos de lactància, evitar regurgitacions provocades per la necessitat d'ingerir més llet per aconseguir els nutrients necessaris...

La mare també pot notar canvis. Les preses es tornen menys freqüents, el nadó es queda saciat i descansa més. Les clivelles desapareixen degut a que el agarre millora, el pit es buida correctament i desapareixen també les mastitis.

I a llarg termini, haurem ajudat a un correcte desenvolupament orofacial dels nostres fills ja que un tel lingual curt pot afectar a una correcta posició de les dents perquè tendeix a provocar retrognàtia i mala oclusió dental; facilitarem que el paladar s'obri i evitarem que siguin futurs respiradors orals; haurem eliminat un factor de risc per futurs problemes respiratoris, otitis, sinusitis, bronquitis i neumònies; evitarem problemes en la parla (un tel lingual curt pot afectar a la pronúncia de diverses consonants: /r/, /ir/, /l/, /t/, /d/, /n/, /c/, /s/ i /z/. I fins i tot, ajudarem a la seva correcta integració social ja que l'anquiloglòsia pot interferir negativament en aspectes tan sezills com llepar un gelat o donar un petó.

(1)Per aquest resum m'he basat en la presentació del Dr. Ruiz i en l'article:
PADRÓ AROCAS, A.: Anquiloglosia Como factor perturbador de una lactancia placentera y eficaz, del que podeu trobar un resum a la web d'Alba Lactància Materna.




Cap comentari:

Publica un comentari