Aquesta setmana us presentem un breu relat que més que una història de lactància és un agraïment.
La Mª José ens ha fet un retorn de la seva experiència i ens ha encantat saber que amb la seva segona filla ha pogut viure la lactància com ella volia.
Gràcies M. José per fer-nos arribar aquestes paraules.
La meva experiència suposo que és força corrent.
Al meu primer fill només li vaig poder donar el pit dos mesos i convinat amb
biberó...em sentia fatal!!!!
A la segona vaig jurar-me que ho aconseguiria...No va ser fàcil. Al mes i mig vaig anar a parlar amb la llevadora per dir-li que no podia continuar, no podia més. La nena plorava cada hora i mitja, jo estava esgotada, no podia dormir, tenia la sensació de que no feia res més en tot el dia que donar el pit...
La llevadora em va aconsellar el vostre grup. Amb vosaltres,
miraculosament, em van desaparèixer tots els dubtes,tots els neguits, de tal
manera que vaig poder gaudir de donar el pit a la meva filla durant tot el seu
primer any de vida. Va ser fantàstic. Aquell lligam encara dura ara, i crec que
durarà sempre.
GRÀCIES.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada