IMPORTANT !

A partir del 22 de setembre ens reunim els dilluns de 17:30 a 19:00 al Centre Cívic de Pardinyes.

Igualment, els nostres telèfons continuen estant disponibles per a qualsevol consulta o dubte que tinguis, i si es necessari, podem quedar amb vosaltres i veure'ns.

25 de gener 2016

TOT EL QUE EM VA ENSENYAR LA SARA

Aquesta és la història de lactància d'una mare que amb l'ajut de la seva parella ha aconseguit allò que tant desitjava, alletar a la seva filla. Demostrant-se a ella mateixa i a tothom que l'envolta com és de poderós creure que ho pots fer.

Imatge extreta del web de Medela

Tinc ganes de compartir la meva història de lactància amb la meva filla, per si amb la nostra experiència podem ajudar a altres mares a superar els seus propis obstacles.

El meu primer embaràs va ser molt “normal” tot i que durant tot el embaràs em trobava una mica malament, com refredada, amb molta tos. Però ja sabeu que sovint els metges veuen embarassades i s’espanten, se’ns treuen del damunt com poden.
Doncs bé, després d’un més i una setmana d’haver tingut la Sara, vaig començar a tossir sang i al hospital em van diagnosticar tuberculosi. Per qui no conegui aquesta malaltia, és altament contagiosa a través del aire. Per tant el primer que vaig haver de fer es separar-me durant tot un més de la meva filla. No coneixia res d’aquesta malaltia, però tenia clar que jo volia seguir alletant la Sara. 

Els metges al principi no m’ho van posar fàcil, em van donar la pastilla de la llet ja que em deien que l’antibiòtic no era compatible amb la lactància. Per sort vaig poder parlar amb una pediatra, a la qual tinc molt que agrair, i em va empoderar per continuar. Per poder relactar quan tornés a estar amb la meva filla, vaig estar tot el més treien llet cada 3 o 4 hores, i tirant aquella llet ja que deien que tenia risc de contagi. Per mi, treure’m la llet em servia per no tallar el vincle amb la Sara. Era el meu moment, el moment en que m’unia a ella tot i que no fos en persona.

Un cop passat el més, vam poder tornar a estar tots junts. Aquells moments no els oblidaré mai... Però clar.. si pensem en la meva lactància, a mi ja casi no em sortia llet i la Sara rebutjava el pit. Vaig decidir que abandonava, que no hi podia fer res.. Però un altre cop, la mateixa pediatra em va tornar a empoderar per dur a terme una relactació.

Vaig contactar amb l’equip d’Alleta i em van prestar un relactador. Durant tot un més vaig estar oferint el pit amb aquelles sondes.. Van haver molts moments en els que hagués tirat la tovallola, moments de desesperació i de no sentir-te capaç d’alimentar la teva pròpia filla, però gràcies al recolzament incondicional del meu marit, ho vam aconseguir. Va arribar el dia en que vaig aconseguir desfer-me del relactador i creure en mi.

He après molt d’aquesta experiència i se que això ens va fer més fortes tant a mi com a la meva filla. Val a dir, que la nostra lactància finalment ha durat 30 mesos! 

1 comentari:

  1. Records d'aquells moments q ens van ensenyar a tots, lo forta q ets i q pots arribar alla on vulguis <3

    ResponSuprimeix