IMPORTANT !

A partir del 22 de setembre ens reunim els dilluns de 17:30 a 19:00 al Centre Cívic de Pardinyes.

Igualment, els nostres telèfons continuen estant disponibles per a qualsevol consulta o dubte que tinguis, i si es necessari, podem quedar amb vosaltres i veure'ns.

17 de febrer 2016

REFLEXIONS SOBRE LA NOSTRA LACTÀNCIA

En aquest post la nostra companya fa un repàs del que ha significat per ella i per la seva filla la lactància materna.

Gràcies per compartir-ho amb nosaltres!

Imatge extreta del web maternidadfacil.com

Avui reflexiono sobre el que significa i ha significat la lactància per mi, la meva filla té gairebé tres anys. Fa gairebé tres anys que dono el pit. Uff! Ara que ho escric em sembla molt!! He de confessar que m'ha passat el temps sense adonar-me'n. Mare meva! però si era ahir que era un nadó!!

Què significa per mi la lactància? Quina pregunta més difícil!! Si tanco els ulls i penso en la lactància de la meva filla em ve a la ment:

- La imatge d'ella mirant-me mentre pren pit.

- Com m'acarona mentre popa i com em sento jo, d'orgullosa i cofoia de veure-la créixer.

- Recordo la sensació dels primers mesos de veure-la créixer alimentant-se només de la meva llet. Una sensació d'incredulitat, de màgia , d'orgull i felicitat tot barrejat. 

- Com em relaxo donant el pit i com moltes vegades, m'adormo. Puc adormir-me en qualsevol lloc!

- Com ve corrent a fer "popeta" cada cop que es fa mal dient que la popeta cura.

- Penso en els llocs en els que he donat el pit i que no m'ho hagués imaginat mai que així seria...

- I em ve al cap, què diferent seria la nostra relació sense la lactància. Perquè el nostre encontre va ser dur per les dues i la lactància ens ha ajudat a retrobar-nos, a tenir uns espais per les dues, uns espais carregats d'oxitocina, d'amor... que continuen acompanyant-nos en el nostre dia a dia.

Vull també compartir el que comenta la meva filla sobre la lactància.

- Ella diu que la popeta cura i recorre a ella cada cop que cau i es fa mal....

- Diu que hi ha una popeta que té gust de maduixa i síndria i l'altra de llimona.

- També ens explica que ella ara no té llet però que de gran n'hi tindrà i que quan n'hi tingui ens en donarà (em desfaig d'amor...jaja)

Durant la lactància no he tingut grans entrebancs, només alguns petits obstacles que amb la informació adequada s'han resolt.  He tingut moments en els que m'he angoixat, en els que m'he sentit que només era una popa, una popa gegant amb cames, jaja. Moments en què he dubtat de si continuar o no... He tingut ganes de deslletar i de continuar alhora... En resum, un batibull d'emocions!

Ara, si he de fer un resum, estic molt contenta de la nostra experiència de lactància i sobretot, pel camí que hem recorregut les dues amb la lactància de rerefons.



Cap comentari:

Publica un comentari