IMPORTANT !

A partir del 22 de setembre ens reunim els dilluns de 17:30 a 19:00 al Centre Cívic de Pardinyes.

Igualment, els nostres telèfons continuen estant disponibles per a qualsevol consulta o dubte que tinguis, i si es necessari, podem quedar amb vosaltres i veure'ns.

16 de març 2015

LA LORENA, UNA MARE VINTAGE



Avui publiquem el relat de la Lorena, tota una mare vintage que ha sabut superar amb escreix cada repte que la lacància materna li ha plantejat. 
A més a més li hem d'agrair moltíssim, no només el seu testimoni sinó també la seva col·laboració amb Alleta amb un regal preciós que ha dedicat a totes les mares lactants. Us el podeu descarregar en aquest mateix post.

Gràcies Lorena.


Tot i tenir la sort d'haver parit un "popero professional", el primer mes i mig de lactància va ser com un forat negre a la meva vida. Hores i hores mirant al sostre, estirada al llit amb el Genís ara a un pit, ara a un altre. Un cop passada aquesta prova d'accés duríssima (reconec que no la vaig passar sola, el Jordi em va ajudar a l'examen), vaig entrar al paradís, a una de les etapes més reboniques que he viscut (n'hi ha moltes). El donar pit, les carícies, les mirades, el conéixer-nos, el fer més equip... A mesura que s'atansava el dia de la meva reincorporació laboral em sentia més preocupada, nerviosa i em preguntava si podria fer el que volia: lactància exclusiva fins als sis mesos (treballant des dels 4!!!). Mai m'havia tret llet. Bé, una vegada, i no em va anar bé. "Quan em treuré llet?" "I si els pits m'estallen a meitat d'una entrevista?" "I si he de viatjar a fer un repor i no em puc treure la llet?" "I si no em puc treure prouta llet com per a que el Genís es quedi ben tipet?". Vaig pensar que érem un bon equip, i que ho faríem tot bé. Així que amb aquest mantra vaig iniciar l'estreta relació amb el "saca-leches".
Així com el Genís sempre ha pres el pit quan ha volgut, al carrer, en un espai privat, públic... i la gent ho ha respectat i fins i tot ho he viscut amb tanta normalitat que la gent semblava integrar-ho a l'espai, ni miraven, vaja! Tot va ser diferent amb el "saca-leches". Vaig observar la necessitat d'amagar-me, no és plan treure's llet mentre berenes en una fleca o mentre fas trucades de feina o escrius un mail. I així la relació a dos (el saca-leches i jo) es va convertir en una relació de tres. El tercer en discòrdia era (i és) el lavabo. Tal qual. Recordo la cara de sorpresa absoluta de les noies del diari quan entraven al wc i em trobaven palplantada "saca-leches" en mà i mòbil a l'altra (és avorrit sense mòbil i sola al lavabo). No els molestava, simplement que es notava que haguessin agraït el saber que hi era. Vam establir una contrassenya: quan la porta del lavabo de noies estigués tancada, és que estava jo treient-me llet. Vivint això vaig pensar que seria bo penjar una senyal a la porta per a quan estigués dintre treient-me llet. També la vaig trobar a faltar als lavabos de l'estació d'Atocha. No vaig veure la sala de lactància a temps i em vaig tancar en un wc. Vaig tardar tant (10 min per pit) que la noia encarregada ja picava a la porta per si m'havia passat alguna cosa. Si haugés posat un "don't disturb"... I així, va sorgir la idea. En comptes de buscar zones de lactància arreu, o per evitar que la seva absència sigui una pedra en el camí, vaig crear el "Sóc una mare vintage", per convertir qualsevol
habitació o espai en zona de lactància. El disseny és mèrit del pare del Genís, un dissenyador gràfic excepcional, amb qui, un cop més, hem fet equip. El lema "Sóc una mare vintage" és un homenatge a ma padrina, mare de 8 fills als que va donar el pit fins als dos anys o més per pur instint, sense saber ni què ni qui era la OMS. Em considero una mare vintage perquè recupero, com tantes mares que conec, la lactància com aliment i molt més per al meu fill, com feia ma padrina.

Penjador Don't disturb by Sombrero Cloché
Alletar és bonic, màgic i sa, però també és complicat i reconec que jo he tingut la sort de que tot hagi anat fluid. Així que vaig veure que és molt important la feina que fan les noies d'Alleta, ajudant en tots els sentits a que tota dona es senti forta i segura en la lactància. Entre la família, el diari i Sombrero Cloché no em queda molt temps per col·laborar de forma activa amb Alleta, així que vaig pensar en aportar el meu granet de sorra així, amb aquest "Don't disturb" que espero que ajudi a moltes #maresVintage.

#SócUnaMareVintage

Lorena



Descarregreu-vos el vostre penjador Don't disturb:



Cap comentari:

Publica un comentari